El Banc Nacional Txec, (, ČNB) és el banc central i el supervisor del mercat financer a la República Txeca, amb seu a Praga. És membre del Sistema Europeu de Bancs Centrals. Es va establir l' a partir de la divisió del Banc Estatal de Txecoslovàquia com a part del procés de dissolució de Txecoslovàquia, juntament amb el Banc Nacional d'Eslovàquia.

D'acord amb el seu objectiu principal, el ČNB estableix la política monetària, emet bitllets i monedes i gestiona la circulació de la Corona txeca, el sistema de pagaments i la liqüidació entre bancs. També realitza la supervisió del sector bancari, el mercat de capitals, el sector de les assegurances, els fons de pensions, les cooperatives de crèdit i les institucions de diners electrònics, així com la supervisió del mercat de divises.

Sota els marcs polítics de la Unió Europea, el ČNB és membre amb dret a vot dels respectius Consells de Supervisors de l'Autoritat Bancària Europea (EBA), l'Autoritat Europea d'Assegurances i Pensions de Jubilació (EIOPA), i l'Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA). També proporciona el representant comú únic permanent per a la República Txeca en la composició de supervisió de la Junta General de l'Autoritat contra el Blanqueig de Capitals (AMLA). També és membre de la Junta Europea de Risc Sistèmic (ESRB).

Missió L'objectiu principal del ČNB, tal com s'estableix a la Llei del Banc Nacional Txec i a la Constitució de la República Txeca, és l'estabilitat dels preus. L'objectiu secundari és donar suport al creixement econòmic sostenible. Actualment utilitza un mecanisme de transmissió monetària d'objectius d'inflació. L'objectiu és estabilitzar la inflació al voltant del 2% anual.

Organització El Banc Nacional Txec, situat a Praga al carrer Na Příkopě 28, s'ha mantingut al mateix edifici a través de múltiples transicions governamentals. Els líders del Banc Nacional Txec formen part de la "Junta Bancària". La Junta Bancària és l'encarregada d'establir i implementar la política monetària. La Junta Bancària consta de set membres: el Governador del Banc Nacional Txec, dos vicegovernadors i quatre membres més de la Junta. El Governador i els vicegovernadors són nomenats i rellevats pel President de la República. Cap persona pot ocupar un càrrec a la Junta Bancària durant més de dos mandats. Cada mandat dura sis anys i actua de manera independent d'altres òrgans de govern.

Moneda El ČNB manté els drets exclusius per emetre i regular bitllets i monedes. El Banc supervisa la protecció legal i tècnica de la moneda, la Corona (també anomenada Koruna). Estava previst que la República Txeca adoptés l'euro el 2010, però a causa de l'opinió popular, el govern txec va optar per mantenir la corona. En conseqüència, la implementació de l'Euro es va suspendre indefinidament. El Banc Nacional Txec emet monedes d'1 Kč, 2 Kč, 5 Kč, 10 Kč, 20 Kč i 50 Kč. Les denominacions dels bitllets consisteixen en 100 Kč, 200 Kč, 500 Kč, 1.000 Kč, 2.000 Kč i 5.000 Kč.

Euro La República Txeca es va unir oficialment a la Unió Europea l'1 de maig de 2004. La intenció original del Banc Nacional Txec era adoptar l'Euro, però després d'un progrés econòmic relativament fort a la República Txeca i una actitud nacional favorable cap a la corona txeca, no hi ha plans actuals per canviar la moneda. Sense cap urgència política o pública, la República Txeca probablement no s'unirà a la zona euro ni adoptarà el mecanisme de tipus de canvi en els pròxims anys.

Regulació dels mercats Com a supervisor dels mercats financers a la República Txeca, el ČNB manté l'autoritat sobre el sector bancari, els mercats de capitals, el sector de les assegurances, els fons de pensions, les cooperatives de crèdit i les institucions del sistema de pagaments. El ČNB estableix les regles i regulacions per a les indústries que presideix i supervisa sistemàticament les nombroses institucions financeres. Qualsevol institució que no s'ajusti a les regulacions establertes pel ČNB està subjecta a sancions i restriccions.

Política monetària El ČNB afirma que el seu objectiu principal és mantenir l'estabilitat dels preus. Per tal de mantenir els preus estables, el Banc Central implementa eines, com la fixació dels tipus d'interès. En entrar a la Unió Europea, el ČNB cedirà la política i el control al Banc Central Europeu.

El mètode preferit del ČNB per controlar la política monetària és la fixació d'objectius d'inflació. Mitjançant l'ús de previsions d'inflació i prediccions macroeconòmiques, el ČNB intenta assolir una taxa d'inflació òptima d'entre l'1 i el 3%. En preveure els diversos factors d'inflació i ajustar els tipus d'interès en conseqüència, el ČNB ha estat capaç de controlar la seva inflació.

Els bancs poden dipositar l'excés de liqüiditat d'un dia per l'altre al ČNB al tipus de descompte i poden demanar prestat fons d'un dia per l'altre al tipus llombard. Així, aquests dos tipus creen un corredor per als tipus del mercat monetari a curt termini. A més, el ČNB realitza operacions de mercat obert en forma d'acords de recompra (REPOs). La durada bàsica és de 2 setmanes. Actualment el ČNB està absorbint l'excés de liqüiditat. L'objectiu d'aquestes operacions és influir en els tipus a curt termini que posteriorment afecten l'activitat econòmica, el flux de capital i la inflació.

Els principals instruments de política monetària són:

Operacions de mercat obert: Les operacions de mercat obert s'utilitzen per dirigir els tipus d'interès. La majoria de les operacions de mercat obert es realitzen mitjançant operacions Repo. Les operacions Repo són acords de recompra, on el govern ven valors als operadors, generalment en un acord a curt termini.

Facilitats automàtiques: Les facilitats automàtiques creen liqüiditat per al Banc Nacional Txec a través de bancs independents que dipositen diners d'un dia per l'altre o d'altres bancs que tenen un acord Repo amb el banc central i poden demanar un préstec.

Facilitats extraordinàries: Per tal de donar suport al mercat de bons governamentals, el Banc Central va introduir facilitats extraordinàries el 2008. Aquesta liqüiditat extraordinària va proporcionar operacions Repo a més llarg termini, de dues setmanes a tres mesos.

Reserves mínimes: Com un dels principals instruments monetaris per controlar la quantitat de liqüiditat al mercat, el Banc Central estableix un coeficient de reserves. En controlar les reserves mínimes, el Banc Central ajuda a fer que el sistema interbancari funcioni sense problemes.

Intervencions de divises: Mitjançant la compra de divises estrangeres contra la corona txeca, el Banc Central limita el risc al mercat. Les intervencions de divises disminueixen la volatilitat i ajuden a suavitzar o endurir la política monetària quan és necessari.

Mercats financers El Banc Nacional Txec determina el valor de la moneda txeca enfront de les monedes estrangeres. Sota la regulació del Ministeri de Finances, el banc central ajusta i fixa contínuament el tipus de canvi.

Una altra implicació del Banc Nacional Txec en els mercats financers és l'anàlisi de les expectatives d'inflació. El Banc Nacional analitza factors com el tipus d'interès i el tipus de canvi que determinen la taxa d'inflació i fa prediccions sobre les fluctuacions esperades. La predicció dels canvis en la taxa d'inflació és clau per a la política monetària del banc central. A causa de la resposta immediata del banc central als nous informes sobre xocs exògens, canvis de política i altres condicions del mercat, els canvis en els tipus d'interès i els tipus de canvi resulten ser bons senyals per a les expectatives del banc central sobre el mercat.

Governadors Josef Tošovský, gener de 1993 – desembre de 1997 Pavel Kysilka, desembre de 1997 – juliol de 1998 Josef Tošovský, juliol de 1998 – novembre de 2000 Zdeněk Tůma, desembre de 2000 – juny de 2010 Miroslav Singer, juliol de 2010 – juny de 2016 Jiří Rusnok, juliol de 2016 – juny de 2022 Aleš Michl, des de juliol de 2022

Vegeu també Banc Nacional de Txecoslovàquia

Referències

Categoria:Economia de Txèquia Txequia