El Banc Nacional de Txecoslovàquia () va ser el banc central de Txecoslovàquia entre 1926 i 1939, succeint al Banc Austrohongarès després d'un interval de sis anys durant el qual les funcions de banca central van ser assumides directament pel ministeri de finances del país.
Entre 1939 and 1945, les seves activitats es van dividir en el Banc Nacional per a Bohèmia i Moràvia a Praga (, ) al Protectorat de Bohèmia i Moràvia i el Banc Nacional Eslovac () a la República Eslovaca. El Banc Nacional es va restablir a la Txecoslovàquia reunificada el 1945, i el 1950 va ser rebatejat com a Banc de l'Estat de Txecoslovàquia (, ). L', el Banc de l'Estat de Txecoslovàquia va ser substituït per les seves dues entitats successores, el Banc Nacional Txec a la República Txeca i el Banc Nacional d'Eslovàquia a Eslovàquia.
Història Antecedents miniatura|274x274px|Alois Rašín, el fundador del sistema monetari de la Txecoslovàquia independent Després del col·lapse de la Monarquia d'Habsburg i de la declaració d'independència de Txecoslovàquia l'octubre de 1918, l'autoritat monetària sota la Primera República de Txecoslovàquia va ser exercida inicialment per l'Oficina Bancària del Ministeri de Finances.
L'economia txecoslovaca va patir una greu recessió econòmica entre 1921 i 1923. Com a resposta a aquest declivi econòmic, el llavors ministre de Finances, Alois Rašín, va aplicar fortes polítiques deflacionistes en un intent de prevenir una major hiperinflació. Tot i que les polítiques de Rašín molt probablement van evitar una hiperinflació tan extrema com la que es va viure a Àustria i Alemanya, l'opinió pública es va mostrar hostil cap al Ministeri de Finances. Rašín va ser assassinat el per un jove amb trastorns mentals.
Fundació El Banc Nacional de Txecoslovàquia es va fundar l'any 1926, influit per les propostes de l'Organització Econòmica i Financera de la Societat de Nacions. En els anys següents, el país va viure un període de prosperitat econòmica, que es va reflectir en l'activitat manufacturera, la fortalesa de la moneda i el creixement econòmic general. El sector bancari txecoslovac va créixer fins a superar els 100 bancs i les 200 cooperatives de crèdit.
Arran del crac de Wall Street de 1929, l'economia txecoslovaca va entrar en depressió. Inicialment, el Banc Nacional va seguir una política monetària deflacionista que va agreujar els problemes. Així mateix, el Banc Nacional va eliminar la convertibilitat de la moneda en or i va aplicar devaluacions competitives. Les polítiques del Banc Nacional van generar descontentament social. El ministre de Finances Karel Engliš va intentar posar fi a la política deflacionista mitjançant la devaluació de la corona txecoslovaca, mantenint alhora el patró or. En oposició a Engliš, els socialdemòcrates van proposar abandonar el patró or. Els diferents partits polítics van proposar solucions contraposades per a la recuperació, fet que va provocar un estancament. Finalment, es va abandonar el patró or i Engliš va dimitir el 16 d'abril de 1931. Malgrat el sotrac polític i les dificultats amb el banc central, Txecoslovàquia va començar una lenta recuperació el 1934.
Un dels resultats importants de la Gran Depressió va ser l'augment del suport a la intervenció del govern en l'economia. Van guanyar popularitat els sistemes de control de preus, els quals regulaven els preus, els salaris i la moneda. El govern, que ara exercia un major control sobre el banc central, va abaixar els tipus d'interès i va devaluar la corona. Mentrestant, el suport al comunisme va créixer entre la ciutadania txecoslovaca.
Segona Guerra Mundial i postguerra El març de 1939, Adolf Hitler va fomentar la secessió d'Eslovàquia i es va apoderar del Protectorat de Bohèmia i Moràvia; en conseqüència, el Banc Nacional es va dividir en dues entitats independents a Bratislava i Praga, respectivament. El Deutsche Reichsbank va confiscar més de 45 tones mètriques de les reserves d'or del Banc Nacional. va actuar com a ministre de Finances a Praga durant l'ocupació nazi.
En acabar la guerra, els dos bancs centrals es van reunificar sota el seu nom anterior. Entre 1945 i 1948, el sistema bancari va patir una nacionalització en diverses fases sota la influència soviètica i amb el pes cada vegada més dominant del Partit Comunista de Txecoslovàquia.
Banc de l'Estat de Txecoslovàquia L', el banc central va ser totalment nacionalitzat i rebatejat com a Banc de l'Estat de Txecoslovàquia, integrant simultàniament les antigues operacions de Živnostenská Banka, del Slovenská Tatra Banka (una entitat creada el 1948 per consolidar els antics bancs eslovacs) i del Poštová Sporiteľňa (banc d'estalvi postal txecoslovac).
Sota el sistema bancari de nivell únic comunista, el paper del Banc de l'Estat es va expandir fins a assumir les funcions de banc comercial, banc central i banc d'inversió. L'institució funcionava com un agent supervisor del govern, encarregat de planificar les necessitats econòmiques del país. El Banc de l'Estat concedia crèdits a particulars que necessitaven capital per complir amb les expectatives econòmiques dels seus negocis. També actuava com a supervisor dels altres bancs de propietat estatal, inclosos dos bancs d'estalvi i el Banc Comercial de Txecoslovàquia, que s'encarregava del canvi de divises. El 1958, el Banc de l'Estat va assumir el control de tota l'assignació de capital.
El novembre de 1989, només uns dies abans de la Revolució de Vellut de Txecoslovàquia, el govern comunista va aprovar una llei que tornava a establir un sistema bancari de dos nivells i, per tant, va enfocar de nou el paper del Banc de l'Estat en la de l'estabilitat de la moneda. Aquesta legislació va entrar en vigor l'. Les operacions de banca comercial del Banc de l'Estat es van escindir per formar Komerční banka.
Amb la dissolució de Txecoslovàquia, el Banc de l'Estat de Txecoslovàquia es va dividir en el Banc Nacional Txec i el Banc Nacional d'Eslovàquia mitjançant les lleis respectives dels nous estats l'.
Lideratge miniatura|Josef Tošovský va ser l'últim cap del Banc de l'Estat de Txecoslovàquia i va passar a dirigir el Banc Nacional Txec fins a l'any 2000, a excepció d'un breu període com a primer ministre txec el 1997-1998
Ministres de Finances entre 1919 i 1926 Alois Rašín, març de 1919 – juliol de 1919 Cyril Horáček, juliol de 1919 – octubre de 1919 Kuneš Sonntag, octubre de 1919 – maig de 1920 Karel Engliš, maig de 1920 – març de 1921 Vladimír Hanačík, març de 1921 – setembre de 1921 Augustin Novák , octubre de 1921 – octubre de 1922 Alois Rašín, octubre de 1922 – gener de 1923 Bohdan Bečka, febrer de 1923 – novembre de 1925 Karel Engliš, desembre de 1925 – gener de 1926
Governadors del Banc Nacional de Txecoslovàquia Vilém Pospíšil, gener de 1926 – febrer de 1934 Karel Engliš, febrer de 1934 – febrer de 1939
Governador del Banc Nacional per a Bohèmia i Moràvia a Praga Ladislav F. Dvořák, 1939 – 1945
Governador del Banc Nacional Eslovac Imrich Karvaš, 1939 – setembre de 1944
Governador del Banc Nacional de Txecoslovàquia Jaroslav Nebesář, juny de 1945 – juliol de 1950
Directors generals del Banc de l'Estat de Txecoslovàquia Otakar Pohl, juliol de 1950 – febrer de 1954 Jaroslav Kabeš, febrer de 1954 – agost de 1957 Otakar Pohl, agost de 1957 – octubre de 1969 Svatopluk Potáč, octubre de 1969 – juny de 1981 Jan Stejskal, juny de 1981 – novembre de 1988 Svatopluk Potáč, novembre de 1988 – desembre de 1989 Josef Tošovský, desembre de 1989 – desembre de 1992
Sucursals A la majoria de localitats, el Banc Nacional va mantenir les sucursals ja existents del Banc Austrohongarès. En alguns casos, però, va encarregar edificis nous a arquitectes txecoslovacs; per exemple, a Eslovàquia a Emil Belluš (a Bratislava), Vladimír Fischer (a Ružomberok) i (a Banská Bystrica).
Vegeu també Banc Nacional de Iugoslàvia
Referències
Categoria:Txecoslovàquia Txequia Categoria:Bancs desapareguts