"La nena desapareguda" (títol original en anglès "Little Girl Lost") és el 26è episodi de la tercera temporada, i el 91è total de la sèrie de televisió d'antologia La Dimensió Desconeguda, Es va emetre originalment el 16 de març de 1962 a CBS. Ha estat doblat al català i emès per TV3. Tracta d'una noia que ha passat accidentalment per una obertura cap a una altra dimensió. Els seus pares i el seu amic intenten localitzar-la i recuperar-la. Està basat en el conte de ciència-ficció de Richard Matheson. El títol de l'episodi prové de un poema de William Blake, de la seva col·lecció Songs of Innocence and of Experience.

Narració inicial

Argument Una parella casada, Chris i Ruth Miller, es desperten pels gemecs de la seva filla petita, Tina. Chris va a veure què passa. El seu gos, Mack, comença a bordar des del pati del darrere. Chris no pot trobar la Tina ni dins ni sota el llit, tot i que les seves súpliques d'ajuda semblen venir de prop, però de lluny. Crida la Ruth a l'habitació, i ella queda igualment desconcertada. Chris truca al seu amic físic, Bill, per demanar ajuda, i obre la porta per deixar entrar a casa el Mack, que borda incessantment. El gos corre sota el llit i desapareix, però encara es pot sentir bordar, de nou a prop, però de lluny.

Bill arriba i ajuda a Chris a moure el llit perquè pugui escanejar físicament la zona on era, marcant les potes amb llibres. Quan això resulta infructuós, Bill examina la paret que hi ha darrere del llit. En veure que la seva mà pot travessar fàcilment la paret i anar a una altra dimensió, dibuixa marques a la paret que defineixen el límit aparent. Explica a Chris i Ruth que de vegades les línies d'un univers tridimensional corren paral·leles a la quarta dimensió, en lloc de perpendiculars. Els adverteix que no saben res del que hi pot haver més enllà d'aquest portal, i que si segueixen la Tina a la quarta dimensió, també es perdrien irremediablement, ja que no és com les tres dimensions que els humans poden percebre.

Chris crida a Mack perquè guiï la Tina de tornada. Mack condueix la Tina a la font de la veu de Chris, però encara no poden trobar l'entrada. Malgrat els avisos de Bill, Chris aconsegueix introduir-se al portal i cau a la quarta dimensió, un paisatge abstracte i cristal·lí que sembla distorsionat i que constantment es gira cap per avall i de costat. Bill li aconsella que no es mogui. Chris veu la Tina i en Mack i els crida cap a ell. Bill li demana que s'afanyi. Quan la Tina i en Mack s'acosten a Chris, Bill els agafa i els torna a l'habitació. La Ruth porta la Tina a corre-cuita a una altra habitació.

Bill explica que Chris només estava a la meitat del portal, tot i que Chris tenia la percepció que estava dret a la nova dimensió. Bill, de fet, s'havia aferrat a Chris tot el temps. Li deia a Chris que s'afanyés perquè el portal s'estava tancant. Bill truca a la paret, cosa que demostra que el portal s'ha solidificat i tancat completament. Explica que si Chris hagués trigat uns segons més, les dues meitats del seu cos podrien haver quedat atrapades, meitat a la seva dimensió i meitat a la quarta dimensió.

Narració final

Repartiment Sarah Marshall: Ruth Miller Robert Sampson: Chris Miller Charles Aidman: Bill Tracy Stratford: Tina Miller Rhoda Williams: Veu de Tina

Notes de producció L'inici està lleugerament alterat a partir d'aquest episodi. Els gràfics i les lletres són els mateixos, però hi ha diferències subtils en l'acústica de la música del tema.

Matheson va escriure el conte basant-se en un incident real que va involucrar la seva filla petita, que va caure del llit mentre dormia i va rodolar contra una paret. Tot i sentir els crits d'ajuda de la seva filla, Matheson i la seva dona inicialment no van poder localitzar-la.

La veu de Tina a la dimensió alternativa va ser interpretada per l'actriu de doblatge Rhoda Williams, que llavors tenia 32 anys.

Recepció de la crítica La crítica Camille Paglia qualifica "Little Girl Lost" com el "primer gran guió" de La Dimensió Desconeguda a Sexual Personae (1990).

Referències en altres mitjans "La nena desapareguda" va ser parodiada a "Homer3", un segment de "Treehouse of Horror VI", un episodi de la setena temporada d' Els Simpsons. A l'episodi, els personatges bidimensionals intenten recuperar Homer de la tercera dimensió. Homer compara la seva entrada a la tercera dimensió amb "alguna cosa d'aquella sèrie crepuscular sobre aquella zona".

Una zona de la cua per a les atraccions dels parcs temàtics La Torre del Terror de Twilight Zone a Florida i París utilitza efectes subtils per simular els corrents d'aire que surten d'una paret sòlida, a més de reproduir una gravació subtil del diàleg de la nena a intervals. A la zona de sortida de la versió de Florida de l'atracció, hi ha una zona de la paret perfilada amb guix, exactament igual que el portal de l'episodi. També s'ha citat com un dels episodis més influents en el desenvolupament de l'atracció, sobretot amb l'escena de la "5a Dimensió" de la versió de Florida.

Alguns (inclòs Richard Matheson) han observat similituds entre l'episodi i la pel·lícula de 1982 Poltergeist.

Peter Straub al·ludeix a l'episodi a la seva novel·la Lost Boy, Lost Girl.

Base teòrica Tot i que els escriptors no ho pretenien, el forat a l'altra dimensió es va donar més tard com a exemple d'un "tall riemannià",Kaku, Michio, Hyperspace: A Scientific Odyssey Through Parallel Universes, Time Warps and the 10th Dimension Oxford University Press, 1994, p.42 que és un tipus de forat de cuc que es forma quan dos espais s'uneixen en el mateix conjunt de punts.

Música La partitura de Bernard Herrmann per a l'episodi està escrita per a un conjunt de cambra inusual de quatre flautes (doblades en piccolos i flautes alt i baix), quatre arpes, percussió (un intèrpret, utilitzant pandereta, tam-tams i vibràfon) i viola d'amore. Ha estat interpretada com a suite de concert per la San Francisco Composers Chamber Orchestra. El director de l'episodi, Paul Stewart, va treballar amb Herrmann com a productor associat de The Mercury Theatre on the AirHouseman, John, Run Through: A Memoir. New York: Simon & Schuster, 1972, i va interpretar el majordom Raymond a la primera pel·lícula que Herrmann va compondre, Ciutadà Kane.

Referències

Fonts DeVoe, Bill. (2008). Trivia from The Twilight Zone. Albany, GA: Bear Manor Media. Grams, Martin. (2008). The Twilight Zone: Unlocking the Door to a Television Classic. Churchville, MD: OTR Publishing.

Bibliografia addicional - The short story this is based on. - The short story this is based on. (Newer printing)

Enllaços externs

Categoria:Episodis de sèries de televisió del 1962 Categoria:Episodis de la tercera temporada de La Dimensió Desconeguda