miniatura| Jònia, ciutat incerta (possiblement Cime), 600–550 aC, Hemiobol. Cap de cavall, incusió rugosa. Hermòdice II (també anomenada Damòdice o Demòdice en diverses fonts antigues) és una figura llegendària a qui Aristòtil atribueix la introducció de l'encunyació de moneda a Cime. Juli Pòl·lux la identifica com a filla del rei Agamèmnon de Cime i esposa del rei Mides de Frígia, tot assenyalant-la com una de les diverses persones a qui la tradició atribuïa l'origen de la moneda. Segons aquesta tradició, Hermòdice II rebé el nom en honor d'Hermòdice I, a qui també s'atribuïa la introducció de l'escriptura grega.
La tradició recollida per Pòl·lux exposa que existia una disputa entre diverses ciutats i personatges sobre l'origen de la moneda. A més de Demòdice de Cime, també s'esmentaven Fidó d'Argos, Erictoni i Licos d'Atenes, els lidis o els naxis com a possibles inventors de l'encunyació monetària.
Les primeres monedes de Cime, datades aproximadament entre el 600 i el 550 aC, empraven el símbol del cavall. S'assenyala que les monedes no haurien estat inventades fins al regnat d'Aliates II, entre el 610 i el 560 aC, malgrat que la tradició relacionava Hermòdice II amb el rei Mides. A més, alguns estudiosos consideren que els testimonis d'Aristòtil i Pòl·lux, en no ser historiadors, poden resultar poc fiables, i plantegen la possibilitat que Hermòdice II hagués estat casada amb Aliates en lloc d'un Mides llegendari.
Segons aquesta interpretació, Hermòdice II hauria exercit d'enllaç entre Lídia i Eòlia, tot afavorint la difusió entre els grecs de la tecnologia i el concepte de la moneda encunyada desenvolupats a Lídia. Aquest procés podria haver contribuït a l'adopció de la moneda dins la societat grega i, posteriorment, a la seva expansió pel món occidental.
Referències
Categoria:Persones de l'antiga Grècia Categoria:Inventors