System Shock 2 és un videojoc de rol d'acció i survival horror del 1999 dissenyat per Ken Levine i codesenvolupat per Irrational Games i Looking Glass Studios. Inicialment s'havia concebut com un títol independent, però durant la producció la història es va modificar perquè es convertís en una seqüela del videojoc de 1994 System Shock. Els canvis es van produir quan Electronic Arts, propietària dels drets de la franquícia System Shock, es va incorporar al projecte com a editora.
El joc transcorre a bord d'una nau espacial en una representació cyberpunk de l'any 2114. El jugador assumeix el paper d'un soldat que intenta contenir el brot d'una infecció genètica que ha devastat la nau. Igual que a System Shock, el sistema de joc combina combat i exploració en primera persona i incorpora elements propis dels videojocs de rol, que permeten desenvolupar habilitats i característiques del personatge, com ara la pirateria informàtica i les capacitats psiòniques.
System Shock 2 es va publicar originalment l'agost del 1999 per a Microsoft Windows. Va rebre l'aclamació de la crítica, però no va complir les expectatives comercials. Posteriorment, molts crítics van considerar que havia tingut una gran influència en el disseny de videojocs posteriors, especialment en els jocs d'acció en primera persona, i que s'havia avançat considerablement al seu temps. Ha aparegut en diverses llistes dels millors videojocs de tots els temps. El 2007, Irrational Games va publicar BioShock, un successor espiritual de la sèrie System Shock, que va obtenir una gran rebuda crítica i comercial.
Després del tancament de Looking Glass Studios, els drets de propietat intel·lectual de System Shock 2 van quedar durant anys en una situació incerta. El 2013, Nightdive Studios va aconseguir els drets del joc i de la franquícia System Shock i va publicar una versió actualitzada de System Shock 2 per a sistemes operatius moderns, inclosos macOS i Linux. El 2025 va publicar una remasterització amb motiu del 25è aniversari. El 2015, OtherSide Entertainment va anunciar que havia adquirit de Nightdive els drets necessaris per produir una seqüela, System Shock 3, però el 2020 aquests drets van passar a Tencent.
Sistema de joc Com en el predecessor, System Shock, el sistema de joc de System Shock 2 combina els gèneres del rol d'acció i el survival horror. Els desenvolupadors van partir d'un joc d'acció en primera persona convencional i hi van afegir un sistema de personalització i desenvolupament del personatge, propi dels videojocs de rol. El jugador utilitza armes cos a cos i projectils per derrotar els enemics, mentre que el sistema de rol permet desenvolupar habilitats útils. La navegació es presenta des d'una perspectiva en primera persona i es complementa amb una interfície que mostra informació sobre el personatge i les armes, un mapa i un inventari d'arrossegar i deixar anar.
Els antecedents de la història s'expliquen progressivament a mesura que el jugador obté enregistraments d'àudio i es troba amb aparicions espectrals. Al començament del joc, el jugador escull una carrera dins d'una branca de l'Unified National Nominate (UNN), una organització militar fictícia. Cada branca proporciona un conjunt inicial de bonificacions en determinades habilitats, tot i que posteriorment el jugador és lliure de desenvolupar el personatge com vulgui. El marine comença amb bonificacions relacionades amb les armes, l'oficial de la Marina és hàbil en reparació i pirateria informàtica, i l'agent de l'OSA disposa inicialment d'un conjunt de poders psiònics.
El jugador pot millorar les habilitats mitjançant «mòduls cibernètics» obtinguts com a recompensa per completar objectius, com ara explorar la nau, i gastar-los en aparells anomenats «unitats de millora cibernètica». Les unitats de sistema operatiu permeten efectuar millores permanents una sola vegada, com ara augmentar la salut màxima. Una moneda interna anomenada «nanits» es pot gastar en màquines expenedores per obtenir munició, paquets de salut i altres objectes. Les «Màquines Quàntiques de Bioreconstrucció» es poden activar i reconstitueixen el jugador a canvi de deu nanits si mor dins la zona coberta per la màquina; en cas contrari, la partida acaba i s'ha de reprendre des d'un punt de desament.
El jugador també pot piratejar dispositius, com ara teclats numèrics per accedir a zones alternatives o màquines expenedores per reduir-ne els preus. Quan s'intenta piratejar un dispositiu, comença un minijoc amb una graella de nodes verds en què cal connectar-ne tres en línia recta. També es poden trobar rossinyols electrònics anomenats «ICE-picks», capaços de piratejar automàticament una màquina independentment de la dificultat.
Al llarg del joc es poden obtenir diverses armes, entre les quals armes cos a cos, pistoles, escopetes i armes alienígenes. Les armes que no són de cos a cos es degraden amb l'ús i acaben trencant-se si no es reparen regularment amb eines de manteniment. Hi ha diversos tipus de munició, cadascun especialment eficaç contra un tipus concret d'enemic. Per exemple, els enemics orgànics són vulnerables a la munició antipersonal, mentre que els enemics mecànics són febles contra la munició perforant. De manera semblant, les armes d'energia provoquen més dany als robots i cíborgs, mentre que les armes exòtiques creades pels anèl·lids són especialment perjudicials per als objectius orgànics. Com que la munició és escassa, el jugador l'ha d'administrar amb cura i explorar minuciosament les habitacions a la recerca de provisions.
El joc inclou també una funció de recerca. Quan es troben objectes nous, especialment enemics, se'n poden recollir els òrgans i combinar-los amb productes químics trobats als magatzems per investigar-los i augmentar el dany que el jugador els infligeix. De manera semblant, algunes armes i objectes exòtics només es poden utilitzar després d'haver-los investigat. Els agents de l'OSA disposen, a la pràctica, d'un arbre d'armes independent i poden aprendre poders psiònics com la invisibilitat, les boles de foc i la teleportació.
Argument Antecedents El 2072, després de la destrucció de l'Estació Ciutadella a System Shock, els intents de TriOptimum d'encobrir l'incident arriben als mitjans de comunicació i la corporació és denunciada per nombrosos particulars i empreses arran de l'escàndol. El virus desenvolupat a l'estació havia matat tota la seva població, mentre que el despietat i malèvol superordinador d'intel·ligència artificial SHODAN havia controlat l'Estació Ciutadella amb la intenció d'esclavitzar i destruir la humanitat. Després de nombrosos judicis, l'empresa fa fallida i se'n clausuren les operacions.
L'United Nations Nominate (UNN), successora de les Nacions Unides, es crea per combatre l'hostilitat i la corrupció de les corporacions àvides de poder, entre les quals TriOptimum. La intel·ligència artificial queda restringida a les tasques més rudimentàries per impedir que aparegui una altra IA malèvola com SHODAN. El 2100, vint-i-vuit anys després, les accions i els actius de l'empresa fallida són adquirits per un oligarca rus anomenat Anatoly Korenchkin, antic operador del mercat negre que pretén guanyar diners legalment. Durant la dècada següent torna a obtenir les llicències de l'empresa i en restableix l'antic estatus, a més de fabricar productes sanitaris i de consum i de signar contractes d'armament amb diverses organitzacions militars, privades i governamentals. La nova UNN és pràcticament impotent i Korenchkin hi exerceix un gran control.
El gener del 2114, quaranta-dos anys després dels esdeveniments de la Ciutadella i catorze anys després de l'inici de la reconstrucció de TriOptimum, l'empresa crea una nau espacial experimental amb capacitat de viatjar més ràpid que la llum, la Von Braun, que emprèn el viatge inaugural. La segueix una nau espacial de la UNN, la Rickenbacker, comandada pel capità William Bedford Diego, fill de l'infame comandant de l'Estació Ciutadella Edward Diego i heroi públic de la batalla del port de Boston durant l'Eastern States Police Action. Com que la Rickenbacker no disposa d'un sistema de viatge superlumínic, les dues naus romanen unides durant el trajecte. Korenchkin es nomena capità de la Von Braun malgrat no tenir experiència.
Cinc mesos després de començar el viatge, les naus responen a un senyal de socors procedent del planeta Tau Ceti V, fora del sistema solar. S'envia un equip de rescat a la superfície del planeta, on descobreixen uns ous estranys. Els ous, trobats dins d'una antiga càpsula d'ejecció, infecten l'equip de rescat i l'integren en una comunió alienígena coneguda com «els Molts», una ment rusc psíquica generada per cucs paràsits capaços d'infectar i mutar un hoste humà. Els paràsits s'estenen finalment per totes dues naus i controlen o maten la majoria de les tripulacions.
Història A causa d'una avaria informàtica, el soldat supervivent es desperta amb amnèsia dins d'un tub criogènic a la coberta mèdica de la Von Braun, on li han implantat una interfície ciberneural il·legal. Una altra supervivent, la doctora Janice Polito, es posa en contacte amb ell i el guia fins a un lloc segur abans que la cabina es despressuritzi. Li exigeix que es reuneixi amb ella a la coberta 4 de la Von Braun. Durant el trajecte, el soldat combat membres infectats de la tripulació, mentre els Molts es comuniquen telepàticament amb ell i intenten convèncer-lo perquè s'hi uneixi.
Després de reiniciar el nucli del motor de la nau, el soldat arriba a la coberta 4 i descobreix que Polito és morta; poc després se li apareix SHODAN. Es revela que aquesta havia adoptat la imatge de Polito per guanyar-se la confiança del soldat. SHODAN explica que ella és responsable de la creació dels Molts a través dels experiments de bioenginyeria que havia dut a terme a l'Estació Ciutadella. El hacker que l'havia alliberada de les restriccions ètiques va expulsar el bosc que contenia els experiments per impedir que contaminessin la Terra, cosa que va permetre que una part de SHODAN sobrevisqués a l'interior. El bosc va estavellar-se a Tau Ceti V i, mentre SHODAN entrava en una hibernació forçada, els Molts van evolucionar fins a escapar del seu control.
SHODAN explica al soldat que l'única possibilitat de supervivència és ajudar-la a destruir les seves criatures. Els intents de recuperar el control de XERXES, l'ordinador principal de la Von Braun, fracassen, i SHODAN informa el soldat que l'única opció és destruir la nau, però que abans ha de transferir el programa de SHODAN a la Rickenbacker. Pel camí, el soldat es troba breument amb dos supervivents, Thomas «Tommy» Suarez i Rebecca Siddons,No s'ha de confondre amb Rebecca Lansing, del System Shock original. que fugen de la nau en una càpsula d'escapament.
Un cop completada la transferència, el soldat viatja a la Rickenbacker i descobreix que totes dues naus han quedat envoltades per la font de la infecció, una enorme massa de teixit bioorgànic que les ha recobertes. El soldat entra a la biomassa i en destrueix el nucli, aturant la infecció. SHODAN el felicita i li revela que pretén fusionar l'espai real amb el ciberespai mitjançant el motor superlumínic de la Von Braun.
Finalment, el soldat s'enfronta a SHODAN al ciberespai i la derrota. A l'escena final, Tommy i Rebecca reben un missatge de la Von Braun. Tommy respon que hi tornaran i observa que Rebecca es comporta d'una manera estranya. Amb una veu semblant a la de SHODAN, Rebecca pregunta a Tommy si «li agrada el seu nou aspecte» abans que la pantalla s'enfosqueixi.
Desenvolupament i publicació Desenvolupament