Phantasmagoria és un videojoc d'aventura d'apuntar i clicar de terror dissenyat per Roberta Williams per a MS-DOS i Microsoft Windows i publicat per Sierra On-Line el 24 d'agost del 1995. Explica la història d'Adrienne Delaney (Victoria Morsell), una escriptora que es trasllada a una mansió aïllada i comença a ser turmentada per forces sobrenaturals. Va ser creat en el moment de màxima popularitat dels videojocs de pel·lícula interactiva i incorpora actors i imatges d'acció real tant en les escenes cinematogràfiques com dins dels entorns tridimensionals prerenderitzats del joc. Va destacar especialment pel seu contingut violent i sexual.
Williams feia molts anys que volia dissenyar un videojoc de terror, però va esperar vuit anys que la tecnologia informàtica avancés prou per poder-ho fer. Més de 200 persones van participar en la creació de Phantasmagoria, basat en un guió de Williams de 550 pàgines, aproximadament quatre vegades més llarg que un guió cinematogràfic mitjà de Hollywood. El desenvolupament va durar més de dos anys i el rodatge, quatre mesos. Inicialment s'hi havia destinat un pressupost de 800.000 dòlars, però el cost final del desenvolupament va arribar als 4,5 milions, i es va rodar en un estudi d'1,5 milions de dòlars construït expressament per Sierra.
El joc va ser dirigit per Peter Maris i compta amb un repartiment de vint-i-cinc actors, tots filmats davant d'un croma blau. La majoria dels videojocs de l'època contenien entre 80 i 100 fons, mentre que Phantasmagoria en té més de 1.000. Un estudi professional d'efectes especials de Hollywood va treballar en el joc, i la banda sonora inclou un cant neogregorià interpretat per un cor de 135 veus. Sierra va remarcar que el joc estava destinat a un públic adult, el va sotmetre voluntàriament a un sistema de classificació per edats i hi va incorporar una opció de censura protegida amb contrasenya que permetia reduir-ne el contingut gràfic.
Phantasmagoria es va publicar en set discos després de múltiples ajornaments, però va ser un èxit comercial: va generar dotze milions de dòlars durant el primer cap de setmana i es va convertir en un dels videojocs més venuts del 1995. Sierra el va promocionar intensament. Va rebre crítiques diverses: se'n van elogiar els gràfics i l'atmosfera de suspens, mentre que el ritme lent i la facilitat dels trencaclosques van ser objecte de crítiques. El joc també va generar controvèrsia, especialment per una escena de violació. CompUSA i altres distribuïdors es van negar a vendre'l, organitzacions religioses i polítics el van condemnar i a Austràlia se li va denegar completament la classificació. La seqüela, Phantasmagoria: A Puzzle of Flesh, es va publicar el 1996, però Williams no hi va participar.
Sistema de joc Phantasmagoria és un videojoc d'aventura d'apuntar i clicar que incorpora actors d'acció real i seqüències cinematogràfiques, tant entre les escenes de joc com dins dels entorns tridimensionals prerenderitzats. El joc es va crear durant el moment de màxima popularitat de les pel·lícules interactives, després de la publicació de videojocs populars com Wing Commander III i Under a Killing Moon.
En aquest joc per a un sol jugador, el jugador controla la protagonista, Adrienne Delaney, que apareix sempre a la pantalla. Es pot fer clic en determinades zones per controlar-ne els moviments o fer que explori llocs i objectes concrets. Els angles de càmera i les habitacions canvien segons on es desplaci Adrienne. El joc només té quatre ordres de ratolí: mirar —que es converteix en «parlar» quan se selecciona una persona—, recollir un objecte, utilitzar un objecte i caminar.
El cursor és sempre una fletxa, a diferència de molts videojocs anteriors de Sierra On-Line, en què podia canviar-se amb el botó dret per representar diverses funcions, com caminar, una mà o un ull. El cursor es torna vermell quan passa per una zona on es pot fer clic per efectuar una acció.Dembo, p. 64 Un cop executada, aquella zona ja no torna a fer que el cursor es torni vermell. Els objectes es poden recollir fent-hi clic o interactuant-hi durant una seqüència filmada, després de la qual passen automàticament a l'inventari. Quan un objecte és prou petit perquè pugui passar desapercebut, de vegades apareix envoltat d'una resplendor intermitent per cridar l'atenció del jugador.
La interfície consta d'una pantalla envoltada per un marc de pedra, amb botons i vuit espais d'inventari a la part inferior. Adrienne només pot portar vuit objectes simultàniament, cadascun representat en un espai negre des del qual es pot seleccionar per recuperar-lo o utilitzar-lo. Al centre de l'inventari hi ha un botó amb una «P» que obre una pantalla d'opcions des d'on es pot desar o restaurar la partida, canviar la mida de la pantalla, controlar el volum i alternar entre la versió censurada i la no censurada, que conté material més explícit. Un indicador de capítol mostra quant falta per completar-lo. Per damunt del botó d'opcions hi ha un botó d'avanç ràpid que permet saltar-se les escenes cinematogràfiques.
Al costat esquerre de la interfície hi ha un botó amb una calavera vermella que proporciona pistes. A la dreta hi ha un altre botó vermell amb un ull tancat que mostra en primer pla qualsevol objecte de l'inventari que s'hi arrossegui i permet girar-lo en diferents direccions.
La dissenyadora Roberta Williams, cofundadora de Sierra On-Line, va simplificar deliberadament el sistema de joc i la interfície de Phantasmagoria perquè fossin discrets, intuïtius i accessibles i provoquessin menys frustració als jugadors ocasionals. Segons Arinn Dembo, de Computer Gaming World, l'obra posa més èmfasi en la història i l'atmosfera terrorífica que no pas en oferir una experiència difícil, motiu pel qual els trencaclosques són relativament fàcils, lògics i directes.
Argument L'exitosa novel·lista de misteri Adrienne Delaney (Victoria Morsell), el seu marit fotògraf Don Gordon (David Homb) i el seu gat Spaz acaben de comprar una mansió aïllada davant de la costa d'una petita illa de Nova Anglaterra. L'edifici havia pertangut al famós mag del segle XIX Zoltan «Carno» Carnovasch (Robert Miano), les cinc esposes del qual van morir en circumstàncies misterioses. Adrienne espera trobar a la nova llar inspiració per a la seva pròxima novel·la, però comença a tenir malsons immediatament després d'instal·lar-s'hi, mentre Don encara es mostra afectuós i comprensiu. Durant l'exploració de la propietat, Adrienne descobreix fenòmens misteriosos, com música inexplicable, advertiments escrits al seu ordinador i missatges sinistres d'un autòmat endeví. Sense que la parella ho sàpiga, Carno havia practicat màgia negra a la mansió i havia invocat un dimoni maligne que el va posseir i el va impulsar a assassinar les seves esposes.
Adrienne descobreix una capella secreta amagada darrere d'una llar de foc tapiada i, en obrir una capsa tancada situada damunt d'un altar, allibera sense saber-ho el dimoni que havia posseït Carno, que passa a posseir Don. Aquest comença a comportar-se de manera amenaçadora amb Adrienne i a beure en excés, fins que acaba violant-la. Adrienne coneix Harriet Hockaday (V. Joy Lee), una rodamon supersticiosa, i el seu fill Cyrus (Steven W. Bailey), fort però poc espavilat, que viuen d'amagat en un graner de la propietat. Adrienne els permet quedar-s'hi i tots dos s'ofereixen a ajudar a la mansió, cosa que Don desaprova. Quan un tècnic anomenat Mike (Carl Neimic) arriba per instal·lar-hi la línia telefònica, Don li crida, gelós, i l'adverteix que es mantingui allunyat de la seva esposa. Spaz també desapareix i Adrienne acaba trobant-ne el collar al lloc on Don havia estat assegut anteriorment, al costat de la llar de foc.
Tot i que els habitants del poble creuen que les esposes de Carno van morir per causes naturals o accidentalment, Adrienne descobreix mitjançant una sèrie de visions que ell les va assassinar de maneres grotesques. Hortencia (Christine Armond), que s'havia refugiat al seu hivernacle per evitar els abusos de Zoltan —especialment després de la mort de la seva filla Sofia, ofegada a l'estany de la propietat, de la qual sospitava que Carno podia ser responsable—, va ser apunyalada amb eines de jardineria i posteriorment asfixiada amb compost. Victoria (Holley Chant), que patia alcoholisme, va morir quan Zoltan li va clavar una ampolla de vi a l'ull durant una discussió. A Leonora (Dana Moody), la tercera esposa, especialment xerraire, li va emmordassar la boca i després li va torçar el coll amb un aparell de tortura. Finalment, Regina (Wanda Smith), aficionada al menjar, va ser alimentada per força amb entranyes d'animals mitjançant un embut fins que va morir asfixiada.
Harriet fa una sessió d'espiritisme per a Adrienne durant la qual vomita un ectoplasma verd que pren la forma de Carno. Penedit, aquest explica que va ser posseït pel dimoni quan va intentar aprendre màgia negra per incorporar-la als seus espectacles. Revela que el dimoni, ara novament lliure, ha de ser aturat i que només Adrienne pot tornar a confinar-lo. Poc després, Adrienne descobreix horroritzada el cadàver de Spaz al jardí.
Adrienne visita Malcolm Wyrmshadow (Douglas Seale), que té gairebé 110 anys i és atès per Ethel (Lilyan Chauvin). Malcolm havia estat aprenent de Carno quan era petit i explica que el mag va trobar la mort després que Marie (Traci Clauson), la seva cinquena esposa, cansada dels abusos, descobrís que era un assassí. Marie va conspirar amb el seu amant secret, Gaston (Jeff Rector), responsable dels accessoris de Carno, per assassinar-lo sabotejant el material del seu truc d'escapisme més perillós, el «Tron del Terror», en què Carno es posava una caputxa encesa i havia d'alliberar-se d'unes lligadures mentre era assegut en un tron sota una destral oscil·lant. El sabotatge va deixar-lo terriblement cremat i desfigurat i el va fer entrar en coma. Tot i ser donat per mort, va sobreviure i va atacar Marie i Gaston, als quals va mutilar. Després de decapitar Marie amb el tron, Carno va ser empalat per Gaston i va acabar morint a conseqüència de les ferides.
Malcolm revela que havia estat ell qui havia confinat originalment el dimoni a la capella de la finca i explica a Adrienne un ritual capaç d'eliminar-lo. Aquella nit, Mike acaba finalment d'instal·lar la línia telefònica i abandona la mansió, però Don l'assassina amb una destral. Harriet, que tem per la seva seguretat, decideix marxar amb Cyrus a mesura que el comportament de Don es torna cada vegada més abusiu i erràtic.
L'endemà, Adrienne descobreix que no pot abandonar la mansió i troba al laboratori fotogràfic de Don una col·lecció de fotografies seves en què apareix amb el cap tallat. Don, completament embogit i vestit com Carno, s'enfronta a ella. Quan intenta matar-la, Adrienne li desfigura la cara amb àcid del laboratori i fuig, i durant la persecució descobreix els cadàvers de Mike, Harriet i Cyrus amagats en diferents punts de la mansió. Don finalment captura Adrienne i la lliga al tron, però ella aconsegueix distreure'l, alliberar-se i activar la destral oscil·lant, que l'empala i el mata. La mort de Don allibera el dimoni, que persegueix Adrienne per la mansió. Ella aconsegueix escapar-ne prou temps per completar el ritual i tornar-lo a empresonar. El joc acaba amb Adrienne abandonant la mansió amb la mirada buida, gairebé catatònica.
Desenvolupament Concepció Phantasmagoria era un projecte radicalment diferent per a Williams, coneguda principalment per dissenyar la sèrie d'aventures fantàstiques per a tots els públics King's Quest."The Ultimate", p. 30 Williams va explicar que no volia quedar encasellada en un gènere concret: «Sentia que tenia més coses per oferir que contes de fades. Volia explorar jocs amb molt de contingut i emocions profundes»."The Ultimate", p. 32 Tot i ser el seu primer videojoc de terror, ja havia creat històries de crims i assassinats en jocs de misteri anteriors com Mystery House i la sèrie Laura Bow.