El Peterson Institute for International Economics (PIIE), conegut fins al 2006 com el Institute for International Economics (IIE), és un centre de pensament estatunidenc, amb seu a Washington, D.C. Va ser fundat per C. Fred Bergsten el 1981 i ha estat dirigit per Adam S. Posen des del 2013. El PIIE duu a terme investigacions, ofereix recomanacions de polítiques públiques i publica llibres i articles sobre una àmplia varietat de temes relacionats amb l'economia dels Estats Units i l'economia internacional.
Segons l'informe 2015 Global Go To Think Tank Index Report (Think Tanks and Civil Societies Program, Universitat de Pennsilvània), el PIIE es va classificar en el número 20 (de 150) en la categoria de "Principals centres de pensament del món" i en el número 13 (de 60) entre els "Principals centres de pensament dels Estats Units". D'altres posicions destacades en les classificacions inclouen el 4t lloc (de 80) en Política Econòmica Nacional, el 20è (de 30) en Política de Salut Nacional, el 14è (de 25) en Política de Salut Global, el 32è (de 80) en Desenvolupament Internacional, l'1r (de 50) en Política Econòmica Internacional, el 38è (de 45) en Ciència i Tecnologia, el 6è (de 75) a la Millor Col·laboració Institucional entre dos o més centres, el 12è (de 65) entre els Millor Gestionats, el 2n (de 40) per la Millor Nova Idea o Paradigma, el 4t (de 47) pel Millor Estudi/Informe de Política Produït (2013–2014), el 16è (de 60) en Relacions Exteriors i Participació Pública, el 13è (de 40) en Ús dels Mitjans de Comunicació, el 7è (de 30) per les Idees/Propostes de Política més Innovadores, i el 9è (de 70) per l'Impacte més Significatiu en les Polítiques Públiques.
Història L'origen del PIIE es remunta a una sol·licitud urgent enviada al German Marshall Fund per C. Fred Bergsten, aleshores secretari adjunt del Departament del Tresor durant la presidència de Jimmy Carter, l'any 1980. Inicialment va ser rebuda amb certa vacil·lació per part dels membres del consell del GMF a causa del compromís a llarg termini i la gran quantitat de finançament proposada, però gràcies al fort suport i la recomanació de l'aleshores president del GMF Frank Loy, es va fundar un centre "dedicat a proporcionar la reflexió necessària sobre qüestions econòmiques internacionals", tal com va escriure Bergsten en aquell moment.
Durant la dècada de 1970, el president Richard Nixon va posar fi a la convertibilitat amb el patró or, es va produir la primera crisi del petroli el 1973 i es va convocar la primera cimera del G5. Com a resultat, el nou IIE va buscar dur a terme investigacions orientades a les polítiques sobre qüestions econòmiques internacionals reunint experts, acadèmics i responsables polítics. El GMF va dedicar un finançament inicial de 4 milions de dòlars a l'institut. El president fundador de l'IIE va ser Peter G. Peterson, que havia servit al Consell de Política Econòmica Internacional de Nixon i com a secretari de Comerç. Anthony M. Solomon (el subsecretari del Tresor per a Afers Monetaris i president del Banc de la Reserva Federal de Nova York) i Richard N. Cooper (consultor del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units) també es van incorporar a l'IIE a principis de la dècada de 1980.
Al llarg de les dècades de 1980 i 1990, l'IIE es va expandir fins a esdevenir un dels centres de pensament més reconeguts internacionalment a Washington D.C. La Fundació Ford també va ser un destacat patrocinador de l'IIE, havent-li concedit una important subvenció el 1991. En la dècada de 1990, l'IIE va crear diverses càtedres dotades per als seus membres: una en honor a Reginald H. Jones, antic conseller delegat de General Electric, i una altra per a Dennis Weatherstone, antic conseller delegat de JP Morgan.
Es va traslladar de l'11 de Dupont Circle al seu edifici actual a la Massachusetts Avenue l'any 2001. El 2006, una campanya de recaptació de fons va portar a la creació d'un important fons patrimonial per celebrar el 25è aniversari de l'institut. Conegut anteriorment com a Institut d'Economia Internacional, va canviar el seu nom aquell mateix any en reconeixement al paper de Peter G. Peterson en la campanya de fons i pel seu suport continuat a l'institut des de principis dels anys vuitanta. Importants figures econòmiques van assistir a la seva conferència a la ciutat de Nova York: Alan Greenspan, antic President de la Reserva Federal; Robert Rubin, antic secretari del Tresor; i Jean-Claude Trichet, llavors governador del Banc Central Europeu, entre d'altres.
Adam S. Posen va succeir Bergsten com a president l'1 de gener de 2013. Michael A. Peterson va succeir el seu pare Peter G. Peterson com a president del consell a la primavera de 2018. El 2019, el pressupost anual del PIIE era d'uns 12-13 milions de dòlars. Té el suport financer de fundacions, empreses privades i particulars, així com els ingressos de les seves publicacions i del seu fons de capital.
Acadèmics destacats Entre els acadèmics sènior del Peterson Institute s'inclouen (a data de setembre de 2021):
Adam S. Posen, president C. Fred Bergsten, investigador sènior no resident i director emèrit Olivier Blanchard, investigador sènior C. Fred Bergsten Markus Brunnermeier, investigador sènior no resident William R. Cline, investigador sènior emèrit José de Gregorio, investigador sènior no resident Karen Dynan, investigadora sènior no resident Jason Furman, investigador sènior no resident Anna Gelpern, investigadora sènior no resident Pinelopi Koujianou Goldberg, investigadora sènior no resident Anabel González, investigadora sènior no resident Patrick Honohan, investigador sènior no resident Douglas Irwin, investigador sènior no resident Nicholas R. Lardy, investigador sènior no resident Robert Z. Lawrence, investigador sènior no resident Mary E. Lovely, investigadora sènior Maurice Obstfeld, investigador sènior no resident Jean Pisani-Ferry, investigador sènior no resident Arvind Subramanian, investigador sènior no resident Nicolas Véron, investigador sènior Justin Wolfers, investigador sènior no resident
Antics investigadors inclouen Michael Mussa, Carmen Reinhart, Dani Rodrik, Edwin M. Truman i John Williamson. Aquest últim va encunyar el terme "Consens de Washington" mentre treballava a l'institut.
Referències
Categoria:Organitzacions dels Estats Units Categoria:Organitzacions econòmiques internacionals Categoria:Organitzacions de Washington DC