Paul Michael Romer (nascut el 7 de novembre de 1955) és un economista i emprenedor estatunidenc, que treballa com a professor de la Universitat Seidner i al Boston College. Romer és conegut principalment per haver estat Economista en cap del Banc Mundial i per haver co-rebut el 2018 el Premi Nobel d'Economia (compartit amb William Nordhaus) pel seu treball en la teoria del creixement endogen. També va encunyar el terme «mathiness» (matematització inadequada), que descriu com un ús indegut de les matemàtiques en la investigació econòmica.
Abans d'incorporar-se al Boston College, Romer va ser professor a la Universitat de Nova York, la Universitat de Chicago, la Universitat de Califòrnia a Berkeley, la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford, i la Universitat de Rochester. Romer va ser economista cap i vicepresident sènior del Banc Mundial fins que va dimitir el gener del 2018 arran d'una controvèrsia sorgida per les seves afirmacions sobre una possible manipulació política en la classificació de la facilitat per fer negocis de Xile. Romer va demanar una excedència del seu lloc com a professor d'economia a la NYU quan es va incorporar al Banc Mundial, i va tornar a la NYU després del seu mandat. A més, també ha estat investigador a la National Bureau of Economic Research, al Centre de Desenvolupament Internacional de Stanford, a l'Institut de Recerca de Política Econòmica de Stanford, a la Hoover Institution, així com membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i del Centre per al Desenvolupament Global.
Biografia Romer va néixer fill de l'antic governador de Colorado Roy Romer i de Beatrice "Bea" Miller. Té quatre germans i dues germanes. Un dels seus germans, Chris Romer, és un antic senador estatal de Colorado. Es va graduar el 1973 a la Phillips Exeter Academy. Va obtenir l'alumnat de grau en matemàtiques i un doctorat en economia el 1983, tots dos per la Universitat de Chicago, després d'estudis de postgrau a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts del 1977 al 1979 i a la Universitat de Queen's (Kingston, Canadà) del 1979 al 1980.
Trajectòria acadèmica El treball més important de Romer se situa en el camp del creixement econòmic, i ha fet aportacions destacades al desenvolupament de la teoria del creixement endogen, així com a la idea que les idees són béns no rivals. Va ser nomenat una de les 25 persones més influents d'Amèrica per la revista Time el 1997, i va ser guardonat amb el Premi Horst Claus Recktenwald d'Economia el 2002. El 2015, va rebre el premi John R. Commons, atorgat per la societat d'honor d'economia Omicron Delta Epsilon.
La investigació de Romer sobre el creixement econòmic va seguir els estudis extensos sobre el creixement a llarg termini realitzats durant les dècades del 1950 i 1960. El model de Solow-Swan, per exemple, va establir la primacia del progrés tecnològic com a explicació dels augments sostinguts en la producció per treballador. La seva tesi de 1983, supervisada per José Scheinkman i Robert Lucas Jr., va presentar models matemàtics d'economies en què el canvi tecnològic era el resultat d'accions intencionades de les persones, com la investigació i el desenvolupament. Aquest treball va donar lloc a dos articles al Journal of Political Economy publicats el 1986 i el 1990, que van iniciar la teoria del creixement endogen.
Romer ha ensenyat a la Universitat de Rochester, la Universitat de Chicago, la Universitat de Califòrnia a Berkeley, la Universitat de Stanford i la Universitat de Nova York. A la Universitat de Nova York, va fundar l'Institut Marron, i també va ser director del Projecte d'Urbanització. El seu objectiu és ajudar les ciutats a planificar els seus desenvolupaments futurs, específicament millorant la seguretat, la salut i la mobilitat dels ciutadans.
Romer va deixar temporalment el món acadèmic l'any 2001 per fundar Aplia, una empresa fundada el 2000 que produeix conjunts de problemes en línia per a estudiants universitaris. Els estudiants van enviar més de 2.400 milions de respostes a tasques de casa al lloc web d'Aplia. L'empresa va ser adquirida el 2007 per Cengage Learning.
Se li atribueix la cita «Una crisi és una cosa terrible de desaprofitar», que va pronunciar durant una reunió de capital de risc al novembre de 2004 a Califòrnia. Tot i que es referia als nivells educatius en ràpid augment en altres països en comparació amb els Estats Units, la frase es va convertir en un concepte de referència per a economistes i consultors que buscaven oportunitats constructives enmig de la Gran Recessió.
Ciutats xàrter Romer ha intentat replicar l'èxit de les ciutats xàrter i convertir-les en un motor de creixement econòmic als països en desenvolupament. Va encunyar i popularitzar el terme en una xerrada TED el 2009,Paul Romer: Why the world needs charter cities, TED talk August 2009 i ha argumentat que amb millors regles i institucions, les nacions menys desenvolupades poden emprendre una trajectòria de creixement diferent i millor. En el seu model, un país amfitrió traspassaria la responsabilitat d'una ciutat xàrter a una nació tutelar més desenvolupada, cosa que permetria l'aparició de noves regles de governança. La gent podria «votar amb els peus» a favor o en contra d'aquestes regles.
El govern d'Hondures va considerar crear ciutats xàrter (anomenades Zones d'Ocupació i Desenvolupament Econòmic), tot i que sense la supervisió d'un govern tercer, cosa que alguns sostenen que és neocolonialisme. Romer va actuar com a president d'un «comitè de transparència», però va dimitir el setembre de 2012 quan l'agència governamental hondurenya responsable del projecte va signar acords amb desenvolupadors internacionals sense la participació del comitè.
Impacte en la tecnologia moderna i l'economia de la IA El marc teòric de creixement endogen de Romer s'ha aplicat recentment per comprendre la dinàmica econòmica de la intel·ligència artificial i les infraestructures digitals a gran escala. Segons les anàlisis més recents, la idea central de Romer de tractar les idees com a béns no rivals proporciona una explicació útil per a la ràpida expansió de la inversió en IA i els seus efectes econòmics a llarg termini.
Segons aquesta interpretació, les grans despeses en maquinari de computació, centres de dades i entrenament de models es poden considerar inversions en l'acumulació de noves idees i capacitats tecnològiques. Com que les idees no disminueixen amb l'ús, aquestes inversions produeixen efectes de desbordament (spillovers) que augmenten la productivitat entre empreses i sectors. L'anàlisi suggereix a més que, tot i que el desenvolupament de models de IA requereix costos fixos substancials, el cost marginal d'inferència disminueix dràsticament amb l'escala. Aquesta estructura de costos reflecteix l'èmfasi de Romer en una elevada inversió inicial seguida de beneficis a nivell de tota l'economia, el que implica que una infraestructura de IA pública o compartida podria generar rendiments socials significatius mitjançant la difusió de nous coneixements.
Banc Mundial Va assumir el càrrec d'Economista cap del Banc Mundial l'octubre del 2016. Va dimitir el 24 de gener del 2018, després d'una controvèrsia en la qual va declarar, en una entrevista amb el The Wall Street Journal el 12 de gener, que durant el mandat de la presidenta socialista de Xile Michelle Bachelet a partir del 2014, la posició de Xile en la facilitat per fer negocis havia estat rebixada pel Banc Mundial a causa de canvis metodològics que, segons va afirmar, podrien haver tingut motivacions polítiques, una acusació desmentida per l'antic economista del Banc Mundial responsable de recopilar la classificació de Xile, l'economista xilè Augusto López-Claros.
Premi Nobel d'Economia miniatura|314x314px|Paul Romer durant la roda de premsa del Nobel a Estocolm, desembre de 2018 Romer va compartir el premi del 2018 amb William Nordhaus. En triar Romer com un dels guardonats en economia el 2018, la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia va declarar que havia demostrat «com el coneixement pot funcionar com a motor del creixement econòmic a llarg termini. . . . [Els estudis macroeconòmics anteriors] no havien modelat com les decisions econòmiques i les condicions del mercat determinen la creació de noves tecnologies. Paul Romer va resoldre aquest problema demostrant com les forces econòmiques regeixen la voluntat de les empreses per produir noves idees i innovacions.»
Després de rebre el premi, Romer va descriure com va començar a pensar en la relació entre el creixement i la innovació: «La pregunta que em vaig fer primer va ser: per què el progrés . . . s'accelerava amb el temps? Això passa a causa d'aquesta característica especial d'una idea, que és que si [un milió de persones intenteu] descobrir alguna cosa, si una sola persona la troba, tothom pot utilitzar la idea.»
El mateix dia que va rebre el premi, Romer es va casar amb Caroline Weber, professora de literatura francesa al Barnard College.
Publicacions "Growth Cycles", amb George Evans i Seppo Honkapohja (American Economic Review, juny de 1998). "Preferences, Promises, and the Politics of Entitlement" (Individual and Social Responsibility: Child Care, Education, Medical Care, and Long-Term Care in America, Victor R. Fuchs (ed.), Chicago: University of Chicago Press, 1995). "New Goods, Old Theory, and the Welfare Costs of Trade Restrictions," Journal of Development Economics, Núm. 43 (1994), pàgs. 5–38. "Looting: The Economic Underworld of Bankruptcy for Profit" amb George Akerlof (Brookings Papers on Economic Activity 2, William C. Brainard i George L. Perry (eds.), 1993, pàgs. 1–74). "Economic Integration and Endogenous Growth," amb Luis Rivera-Batiz (Quarterly Journal of Economics CVI, maig de 1991, pàgs. 531–55). "Endogenous Technological Change" (Journal of Political Economy, octubre de 1990). "Increasing Returns and Long Run Growth" (Journal of Political Economy, octubre de 1986). "Cake Eating, Chattering and Jumps: Existence Results for Variational Problems" (Econometrica 54, juliol de 1986, pàgs. 897–908).
Posicions polítiques El juny de 2024, 16 guardonats amb el Premi Nobel d'Economia, inclosos Romer, van signar una carta oberta argumentant que les polítiques fiscals i comercials de Donald Trump, juntament amb els intents de limitar la independència de la Reserva Federal, tornarien a encendre la inflació als Estats Units.
Vegeu també Teoria del creixement endogen Bona governança Zona econòmica especial Mathiness
Referències
Enllaços externs
Categoria:Economistes estatunidencs Categoria:Premis Nobel d'Economia Categoria:Persones de Denver Categoria:Alumnes de la Universitat de Chicago Categoria:Alumnes de la Phillips Exeter Academy Categoria:Professors de la Universitat Stanford Categoria:Professors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley Categoria:Nascuts el 1955