La 150a Divisió va ser una Divisió del Exèrcit franquista que va combatre en la Guerra Civil Espanyola, durant la qual va jugar un paper rellevant. La unitat va arribar a prendre part en les batalles de Brunete, Terol, Alfambra, Aragó, Ebre i Catalunya. Pel comandament de la unitat van passar militars famosos com Eduardo Sáenz de Buruaga y Polanco o Agustín Muñoz Grandes.
Historial La divisió va ser creada al protectorat del Marroc a la fi de maig de 1937, quedant sota el comandament del general Eduardo Sáenz de Buruaga y Polanco. Per a mediats de juny la unitat ja es trobava completament organitzada, quedant composta per efectius de regulars marroquins, legionaris, etc. En aquell moment el general Sáenz de Buruaga era comandant militar de Càceres, per la qual cosa la divisió va estar desplegada ocasionalment en aquesta plaça.
Al juliol, després del començament de la ofensiva republicana en Brunete, la 150a Divisió va ser ràpidament enviada a aquest sector com a reforç. Al riu Perales alguns efectius de la divisió van aconseguir fixar a la 46a Divisió republicana, frustrant els seus avanços cap al sud i l'oest de Quijorna. Després de frenar l'ofensiva republicana, el 18 de juliol les forces de Sáenz de Buruaga van llançar un potent contraatac contra les posicions enemigues amb el suport de la 13a Divisió de Barrón i altres forces. El dia 19 les forces de la divisió van aconseguir trencar les línies republicanes, avançant diversos quilòmetres; la batalla va continuar fins al 25 de juliol, després de la reconquesta de Brunete per la 13a Divisió. Front d'Aragó A la fi d'agost la divisió va ser enviada al front d'Aragó, davant la nova ofensiva republicana en aquest sector. Sáenz de Buruaga va contraatacar i va tractar d'avançar cap a la cercada població de Belchite, que acabaria rendint-se el 6 de setembre després d'una curta però intensa resistència.
A mitjan desembre va ser enviada al front de Terol, després del setge republicà de la capital turolenca. La divisió va quedar agregada al Cos d'Exèrcit de Galícia, manat pel general Antonio Aranda. El dia 29 va participar en la potent contraofensiva franquista, si bé la unitat només va aconseguir petits avanços a costa d'un elevat nom= de baixes. El 4 de gener de 1938 va participar al costat de la IV Divisió de Navarra en l'assalt de les altures de «Celadas», fent alguns avanços. Els defensors de Terol, tanmateix, es van rendir el 7 de gener. A partir d'aquest moment tots els esforços de l'Exèrcit franquista es van dirigir cap a la reconquesta de la capital de província. Al febrer la 150a Divisió va tenir un paper actiu durant la batalla de l'Alfambra i la posterior reconquesta de Terol.
El 9 de març de 1938 el comandament de la divisió va ser lliurat al coronel Agustín Muñoz Grandes, veterà de la campanya al nord. Integrada al Cos d'Exèrcit Marroquí, durant la primavera d'aquell any la unitat va tenir una destacada participació en l’ ofensiva d'Aragó, especialment en la batalla de Casp —localitat que va caure després d'una intensa lluita—. El 19 de març va ser rellevada en les seves posicions del riu Guadalop per la 105a Divisió del coronel Natalio López Bravo. Posteriorment la unitat es va internar a Catalunya fins a aconseguir el riu Segre, on va quedar frenat el seu avanç. Durant els següents mesos va defensar les seves posicions de la riba dreta del Segre, si bé durant els combats de Balaguer va ser traslladada al capdavant de Tremp-Sort i va intervenir en la defensa del cap de pont de Tremp al costat de la 152a Divisió.
L'Ebre i Catalunya Després del començament de la batalla de l'Ebre la divisió va ser enviada al nou front de batalla, com a reforç de les altres divisions del Cos d'Exèrcit Marroquí. Per a llavors ja es trobava al comandament del coronel Siro Alonso. Durant els següents mesos va prendre part en les contraofensives franquistes.
A la fi de 1938, de cara a la campanya de Catalunya la unitat va quedar adscrita al Cos d'Exèrcit Urgell, manat pel mateix Muñoz Grandes. El 29 de desembre la unitat va iniciar el seu avanç per la carretera de Tremp a Artesa de Segre, empenyent a la 31a Divisió republicana. L'1 de gener de 1939 va continuar els seus avanços cap a Montargull, contribuint amb això al setge d'Artesa de Segre, sent finalment desviada cap a Ponts. El seu avanç va seguir cap a Solsona i Berga, arribant el seu avanç final a Catalunya fins a Cercs. Juntament amb altres unitats va ser enviada al cèrcol final que es va fer en el front final de Madrid, concretament a l'encreuament de les carreteres de Guadalajara i Conca, on es trobaven el dia 1 d'abril de 1939.
La divisió va ser dissolta després del final de la contesa.
Referències
Bibliografia
Categoria:Unitats militars nacionalistes de la Guerra Civil espanyola