va ser un dels primers oftalmòlegs anglesos, amb fama d'embaucador, a l'Europa del . L'escriptor Samuel Johnson ho va associar amb el maltractament quirúrgic de George Frideric Händel, Johann Sebastian Bach i potser altres celebritats.
Biografia Taylor va néixer en Norwich, possiblement l'any 1703. Va ser el fill d'un cirurgià que també es deia John Taylor, que va morir el 1709. Va estudiar a Londres amb el cirurgià pioner Inglés William Cheselden, professor a l'Hospital de Sant Tomàs, i l'any 1727 va escriure un llibre, An Account of the Mechanism of the Eye, dedicat a Cheselden.
Mentre la seva pràctica creixia, va operar celebritats de l'època com Edward Gibbon, cortesà vienès i mecenes del compositor i polític Gottfried van Swieten. Fou nomenat oftalmòleg reial del Rei Jordi II. Aquest factor va contribuir al seu talent per a l'autopromoció. Es va autodenominar "Chevalier", ('cavaller' en anglès) encara que la font del seu títol és qüestionable, i les seves afirmacions de provenir d'una família aristocràtica eren totalment falses. El va ennoblir el Papa Benet XIV l'any 1755. Taylor va recórrer gran part d'Europa en un carruatge pintat amb imatges d'ulls, realitzant l'antiga tècnica de cobrir cataractes i altres tècniques en una mena d'espectacle mèdic itinerant de cirurgia ocular, amb reclams, tractaments i pagaments coordinats per confondre possibles pacients. En la seva extensa autobiografia de 1761 en dos volums, La vida i la història extraordinària del cavaller John Taylor, Taylor es va denominar a ell mateix "Ophthalmiater (sic) Pontifical, Imperial, Royal".
La carrera mèdica de Taylor va ser nefasta. Els seus tractaments incloïen sagnies, laxants, gotes per als ulls fetes a partir de sang de coloms sacrificats, sucre polvoritzada o sal enfornada. Durant una de les seves gires per Europa, l'any 1750, Taylor va operar les cataractes de Bach dues vegades a la ciutat de Leipzig i, segons s'informa, el va deixar cec. Bach va emmalaltir de febre poc després de la seva segona operació i va morir menys de quatre mesos després. És probable que Taylor operés Händel a l'agost de 1758 a la vila de Tunbridge Wells, després de la qual cosa la salut de Händel va caure en picat fins a la seva mort a l'abril de 1759. En tots dos casos, Taylor va afirmar haver tingut un èxit total. Abans de realitzar cada procediment quirúrgic, pronunciava un llarg discurs d'autopromoció en un estil oratori molt inusual. L'oftalmòleg holandès R. Zegers diu que “després de la seva formació, Taylor va començar a exercir a Suïssa, on va confessar una vegada que va encegar a centenars de pacients”. L'escriptor Samuel Johnson va dir que Taylor va mostrar en la seva vida "un exemple de fins a quin punt la barra pot portar a la ignorància".
L'hora i lloc de la mort de Taylor no es coneixen amb exactitud. El musicòleg Charles Burney va afirmar que va morir en el matí del divendres 16 de novembre a Roma. D'altres pensen que va morir a París. Al juny i juliol de 1772, diversos periòdics a Alemanya i Anglaterra van reportar que havia mort feia no gaire en un convent de Praga, després d'haver sofert de amaurosis; aquesta versió també la secunda el nét de John Taylor, anomenat també John Taylor.
Referències
Bibliografia
Categoria:Persones de Norwich Categoria:Pseudociència Categoria:Morts el 1770 Categoria:Cirurgians anglesos Categoria:Nascuts el 1703