El WD-40 és un oli penetrant fabricat per la companyia WD-40 amb seu a San Diego, Califòrnia. La seva fórmula va ser inventada per a la Rocket Chemical Company el 1953, i va estar disponible com a producte comercial el 1958. Actua com a lubricant, preventiu de l'òxid, penetrant i desplaçador d'humitat. El 2014, va ser inclòs al Saló de la Fama Internacional de l'Aire i l'Espai del Museu de l'Aire i l'Espai de San Diego.
Història Les fonts atribueixen a diferents persones la invenció de la fórmula del WD-40 el 1953 com a part de la Rocket Chemical Company (més tard rebatejada com a WD-40 Company), a San Diego, Califòrnia; la fórmula es va mantenir com a secret comercial i mai es va patentar per evitar la divulgació pública dels ingredients.
Segons Iris Engstrand, historiadora de la història de San Diego i Califòrnia a la Universitat de San Diego, Iver Norman Lawson va inventar la fórmula, mentre que el lloc web de l'empresa WD-40 i altres llibres i diaris atribueixen el mèrit a Norman B. Larsen. Segons Engstrand, «(Iver Norman) Lawson va ser reconegut en aquell moment, però el seu nom es va confondre més tard amb el president de l'empresa, Norman B. Larsen». "WD-40" és l'abreviatura del terme "Water Displacement, 40th formula" (Desplaçament d'aigua, 40a fórmula), cosa que suggereix que va ser el resultat del 40è intent de crear el producte. L'esprai, compost de diversos hidrocarburs, va ser dissenyat originalment per ser utilitzat per Convair per protegir la capa exterior del míssil Atlas de l'òxid i la corrosió. Aquesta pell exterior també funcionava com la paret exterior dels delicats tancs de globus del míssil. Més tard es va descobrir que el WD-40 tenia molts usos domèstics i es va posar a disposició dels consumidors de San Diego el 1958.
Segons el relat d'Engstrand, va ser Iver Norman Lawson qui va idear la mescla que desplaçava l'aigua després de treballar des de casa i la va lliurar a la Rocket Chemical Company per la suma de 500 dòlars ( equivalent to $6,000 el 2025 ). Va ser Norman Larsen, president de l'empresa, qui va tenir la idea d'envasar-lo en aerosols i el va comercialitzar d'aquesta manera.
Es va descriure com un nou producte de consum el 1961.Changing Times (pre-1986) 15.5 (May 1, 1961): p. 36. El 1965 ja l'utilitzaven companyies aèries com Delta i United; United, per exemple, l'utilitzava en juntes fixes i mòbils dels seus DC-8 i Boeing 720 en manteniment i revisió. En aquella època, les companyies aèries utilitzaven una variant anomenada WD-60 per netejar turbines, eliminar òxid lleuger de les línies de control i per manipular o emmagatzemar peces metàl·liques. El 1969, el WD-40 es comercialitzava a agricultors i mecànics a Anglaterra. El 1973, WD-40 Company, Inc. va sortir a borsa amb la seva primera oferta d'accions. El seu símbol borsari al NASDAQ és (Nasdaq: WDFC).
Formulació La fórmula del WD-40 és un secret comercial. La còpia original de la fórmula es va traslladar a una caixa forta d'un banc a San Diego el 2018. Per evitar revelar la seva composició, el producte no va ser patentat el 1953, i la finestra d'oportunitat per patentar-lo fa temps que s'ha tancat.
Els principals ingredients del WD-40, tal com es subministra en aerosols, segons la informació de la fitxa de dades de seguretat dels EUA i amb la interpretació dels números CAS:
45–50% d'hidrocarbur alifàtic de baixa pressió de vapor (isoparafina) <35% oli base de petroli (parafines pesades no perilloses) <25% hidrocarburs alifàtics (mateix número CAS que el primer element, però inflamable) 2–3% de diòxid de carboni (propulsor)
La formulació europea s'indica d'acord amb el reglament REACH:
60–80% hidrocarburs 9 – 11 n-alcans, isoalcans, cíclics <2% aromàtics 1–5% de diòxid de carboni
La formulació australiana s'estableix així:
50–60% nafta (petroli), pesada hidrotractada <25% olis base de petroli <10% nafta (petroli), pesada hidrodesulfurada (conté: 1,2,4-trimetilbenzè, 1,3,5-trimetilbenzè, xilè, isòmers mixtos) 2–4% de diòxid de carboni
El 2009, Wired va publicar un article amb els resultats de les proves de cromatografia de gasos i espectrometria de masses sobre WD-40, mostrant que els components principals eren alcans 9 a 14 i oli mineral.
Referències
Categoria:Dissolvents Categoria:Lubricants