La Borsa de Toronto (en anglès: Toronto Stock Exchange, TSX; ) és una borsa de valors situada a Toronto, Ontario, Canadà. És la 10a borsa més gran del món i la tercera més gran de l'Amèrica del Nord per capitalització borsària. Amb seu a l'EY Tower, al Districte Financer de Toronto, la TSX és una filial de propietat absoluta del TMX Group per a la negociació d'accions de gran capitalització.
Història Inicis La Borsa de Toronto (coneguda per les sigles TSE fins al 2002 i TSX a partir d'aleshores) probablement deriva de l'Associació de Corredors, un grup format per homes de negocis de Toronto el 26 de juliol de 1852. No s'ha conservat cap registre de les transaccions d'aquest grup. Tanmateix, es sap que el 25 d'octubre de 1861, vint-i-quatre corredors es van reunir a la Lògia Maçònica per crear i participar en la Toronto Stock Exchange.Government of Canada The Toronto Stock Exchange Entre el 1852 i el 1870, es van fundar dues altres borses distintes orientades a les matèries primeres: la Toronto Exchange el 1854 i la Toronto Stock and Mining Exchange el 1868. Inicialment, la TSE comptava amb 13 societats cotitzades, però la xifra va augmentar a 18 el 1868 (la majoria fons d'obligacions i emissions bancàries). Molts bancs de l'Alt Canadà van fer fallida durant el 1869, la qual cosa va aturar qualsevol tipus de negociació a la ciutat, ja que el mercat era massa petit. Un mercat alcista el 1870 va impulsar la confiança dels inversors i vuit dels 24 corredors originals es van tornar a unir per restablir la TSE. La borsa va ser incorporada per un acte de l'Assemblea Legislativa d'Ontario el 1878.
La TSE va créixer contínuament en mida i en accions negociades, excepte durant un període de tres mesos el 1914 quan la borsa va tancar per por al pànic financer causat per la Primera Guerra Mundial. El dia del crack de Wall Street de 1929, la borsa de Toronto estava millor connectada amb la de Nova York i va rebre les meves notícies abans que la de Mont-real (abans del 1931, les borses es comunicaven per telèfon o per línies privades de corredors, ja que encara no estaven interconnectades per teletip). Cap a la tarda, les seves tres accions més populars havien baixat almenys un 8%: International Nickel, Hiram Walker & Sons i Brazilian Light & Power. L'endemà, un nombre rècord de 331.000 accions van canviar de mans a la TSE, amb una pèrdua general de valor del 20% (a Mont-real, 525.000 accions i un 25% de pèrdua).
Mentrestant, la febre de l'or a la Colúmbia Britànica a la dècada de 1890 va estimular la demanda de capital inicial, però les borses de Mont-real i Toronto van considerar que les iniciatives eren massa arriscades. El boom va ser gestionat per la Toronto Industrial and Mining Exchange, fundada el 1897, i la Standard Mining Exchange, fundada el 1899. El 1900, les dues borses es van fusionar per convertir-se en la Standard Stock and Mining Exchange. La SSME, després d'anys d'altibaixos, es va incorporar a la Borsa de Toronto el 1934. Mentre es registrava un augment durador en la negociació minera a Toronto (ja fos en valors o altres actius cotitzats en borsa), a Mont-real el volum del mercat centrat en accions anava disminuint. Toronto es va guanyar la reputació de centre financer per a la mineria i, des de 1934, el volum total de negociació a la TSE va superar el de Mont-real.
Una borsa major miniatura|L'edifici de la Borsa de Toronto de 1912 a Bay Street, dissenyat per John M. Lyle miniatura|Nou parquet de negociació de la Borsa de Toronto, –39 La TSE es va traslladar a Bay Street el 1913 i el 1937 va obrir un nou parquet i seu en un edifici Art Deco, encara a Bay Street. Cap al 1936, la Borsa de Toronto havia crescut fins a esdevenir la tercera més gran de l'Amèrica del Nord. miniatura|La borsa de 1936, dissenyada per George & Moorhouse amb Samuel H. Maw. El relleu és de Charles Comfort. El 1977, va llançar l'índex TSE 300 index i va introduir el CATS (Computer Assisted Trading System), un sistema de negociació automatitzat, i va començar a utilitzar-lo per a la cotització d'accions menys líquides. El 1983, la TSE va abandonar la seva seu Art Deco de Bay Street i es va traslladar a l'Exchange Tower. L'antic edifici de la TSE es va convertir més tard en el Design Exchange, un museu i centre educatiu. El 23 d'abril de 1997, el parquet de negociació de la TSE va tancar, convertint-la en la segona borsa més gran de l'Amèrica del Nord a optar per un entorn de negociació electrònic (o virtual) sense parquet físic.
El 1999, mitjançant un gran pla de reestructuració, la Borsa de Toronto es va convertir en l'única borsa del Canadà per a la negociació d'accions de gran capitalització. La Borsa de Mont-real va assumir la responsabilitat de la negociació de derivats, i la Borsa de Vancouver i la Borsa d'Alberta es van fusionar per formar la Canadian Venture Exchange (CDNX), encarregada de la negociació d'accions de petita capitalització. La Canadian Dealing Network, la Borsa de Winnipeg i la secció d'accions de la Borsa de Mont-real es van fusionar posteriorment amb la CDNX. El 2000, la Borsa de Toronto es va convertir en una empresa amb ànim de lucre. El 2002, les seves sigles van canviar a TSX i es va convertir en una empresa cotitzada.
Era del TMX Group El 2001, la Borsa de Toronto va adquirir la Canadian Venture Exchange, que va ser rebatejada com a TSX Venture Exchange el 2002; això va donar lloc a la creació d'una societat matriu per a la TSX, el TSX Group. Això va posar fi a 123 anys d'ús de les sigles TSE com a borsa de valors canadenca. L'11 de maig de 2007, l'S&P/TSX Composite, el principal índex de la Borsa de Toronto, va cotitzar per sobre del nivell dels 14.000 punts per primera vegada a la història. El 17 de desembre de 2008, per primera vegada, la TSX va tancar durant tota una jornada de negociació a causa d'una fallada tècnica. miniatura|Oficines de TMX a l'Exchange Tower. El 2001, es va formar el TSX Group després de l'adquisició de la Canadian Venture Exchange per part de la TSE. El 9 de febrer de 2011, la Borsa de Londres (London Stock Exchange) va anunciar que havia acordat fusionar-se amb el TMX Group, la societat matriu de la Borsa de Toronto, amb l'esperança de crear una entitat combinada amb una capitalització de mercat de 5,9 bilions de dòlars (3,7 bilions de lliures). Xavier Rolet, aleshores director executiu del LSE Group, hauria dirigit la nova empresa ampliada, mentre que el director executiu de TMX, Thomas Kloet, hauria esdevingut el nou president de la companyia. Segons les dades del 30 de desembre de 2010, la nova borsa hauria sigut la segona més gran del món amb una capitalització borsària un 48% superior a la del Nasdaq. Vuit dels 15 membres del consell d'administració de l'entitat combinada havien de ser designats pel LSE, i 7 de 15 per TMX. El nom provisional per al grup combinat hauria estat LTMX Group plc.Wall Street Journal, "A Combined TMX-LSE Would Be Called LTMX Group", Ben Dummett, 1 June 2011 Unes dues setmanes després que Maple Group fes una oferta d'adquisició competent, l'acord entre LSEG i TMX es va extingir en no obtenir l'aprovació mínima del 67% dels accionistes de TMX Group. El rebuig es va produir enmig de noves preocupacions plantejades pel llavors governador del Banc del Canadà, Mark Carney, respecte al control estranger dels sistemes de compensació, i per l'oposició a l'acord per part del ministre de Finances d'Ontario. El 13 de juny de 2011, va tenir lloc una oferta contendent i hostil per part del grup canadenc Maple Group. L'oferta era de fins a 3.700 milions de CAD en efectiu i accions, amb l'esperança d'evitar l'adquisició de TMX per part del grup LSEG. El grup incloïa principals bancs i institucions financeres canadenques. El març de 2015, una borsa competent, Aequitas Neo, va obrir per negociar, cotitzant 45 emissions que només cotitzaven a la TSX. La nova borsa tenia com a objectiu centrar-se en l'equitat, especialment en relació amb el que anomenava "pràctiques depredadores de negociació d'alta freqüència". La borsa tenia previst incloure valors addicionals cotitzats a la TSX. El 27 de maig de 2014, TMX Group va obrir oficialment operacions financeres al Canadà, els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia sota el nom de TSX Financial.
Operacions La borsa té una sessió de negociació normal de 09:30 a 16:00 ET i una sessió posterior al mercat de 16:15 a 17:00 ET tots els dies de la setmana, excepte els dissabtes, diumenges i festius declarats per la Borsa amb antelació.Market Hours, Toronto Stock Exchange via Wikinvest
Empreses cotitzades miniatura|L'Exchange Tower a King Street West acull actualment una part significativa de les funcions de la TSX. A gener de 2024 la Borsa de Toronto comptava amb 1.811 emissors cotitzats (inclosos ETF i altres productes financers estructurats) amb una capitalització de mercat combinada de 4,16 bilions de CAD. Un augment respecte als 1.798 emissors cotitzats i la capitalització de mercat combinada de 4,0 bilions de CAD al març de 2023. A finals de gener de 2024, la capitalització de mercat total de les empreses cotitzades a la TSX i TSXV va aconseguir els 4,23 bilions de CAD.
La borsa acull tots els Cinc Grans bancs comercials del Canadà—Canadian Imperial Bank of Commerce (CIBC), Bank of Montreal (BMO), Bank of Nova Scotia (Scotiabank), Royal Bank of Canada (RBC), i el Toronto-Dominion Bank (TD)—convertint la borsa en el centre bancari del país. Això es va poder comprovar clarament durant les propostes de fusió de la Royal Bank amb el Bank of Montreal, i de CIBC amb el Toronto-Dominion Bank el 1998. El llavors ministre de Finances Paul Martin va bloquejar les fusions per preservar la competència.
La borsa és el mercat principal per a un cert nombre d'empreses energètiques incloent-hi: Enbridge, Suncor, TC Energy, Canadian Natural Resources, Imperial Oil, Pembina i Cenovus, totes elles incloses a l'índex S&P/TSX 60.
Moltes de les grans empreses cotitzades a la TSX, especialment les de l'índex S&P/TSX 60, tenen una segona cotització en una borsa nord-americana com ara la Borsa de Nova York (NYSE). Les cotitzacions a la TSX d'empreses que també cotitzen als EUA poden figurar amb el símbol de títol del NYSE/NASDAQ amb el sufix ':CA' a la TSX; per exemple, AAPL:CA.
Lideratge President (fins a 1954) i President del Consell de Governadors (des de 1954) El president era un executiu elegit entre els membres del consell de governadors. El president acostumava a servir un o dos mandats, tot i que alguns dels primers presidents van exercir durant diversos anys. A la reunió anual de la TSE el 1954, el títol va canviar a President del Consell. El carrec era no remunerat i a temps parcial. Les dates a continuació indiquen els anys d'elecció.
1861, 1862 – Herbert Mortimer 1863 – William Alexander 1865 – John C. Stikeman 1866 – Edmund Bradburn 1867 – Herbert Mortimer 1868, 1869, 1870 – Humphrey Lloyd Hime 1871, 1872 – Sir Walter Gibson Pringle Cassels 1873, 1874, 1875 – James Browne 1876, 1877, 1878, 1879, 1880 – Henry Pellatt Sr. 1881 – William Hope 1882, 1883 – Robert Beaty 1884 – Harrison Reese Forbes 1885 – John Stark 1886 – William James Baines 1887 – Herbert Carlyle Hammond 1888, 1889 – Humphrey Lloyd Hime 1890, 1891 – Sir Walter Gibson Pringle Cassels 1892 – Sir Casimir Stanislaus Gzowski 1893, 1894 – John Stark 1895 – John William Beaty 1896, 1897 – Alfred Ernest Ames 1898, 1899 – George Tower Fergusson 1900, 1901 – James Lorne Campbell 1902, 1903 – Robert Alexander Smith 1904, 1905 – Robert Henry Temple 1906, 1907 – Augustus Perrine Burritt 1908, 1909 – James Oliver Buchanan 1910, 1911 – William Henry Brouse Jr. 1912, 1913 – Francis Gordon Osler 1914 – Edward Buchan Freeland 1915, 1916 – George Tower Fergusson 1917, 1918 – Hilton Russell Tudhope 1919 – George William Blaikie 1920, 1921 – Edwin Gordon Wills 1922, 1923 – John Campbell Fraser 1924 – Robert Cassels 1925 – George Gooderham Mitchell 1926, 1927 – Avern Pardoe