Lilia Katri Moritz Schwarcz (São Paulo, 27 de desembre de 1957) és una historiadora i antropòloga brasilera.
Formació És llicenciada en Història per la Facultat de Filosofia, Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de São Paulo (FFLCH-USP), té un màster en Antropologia Social per la Universitat Estatal de Campinas (UNICAMP) i un doctorat també en Antropologia Social també per la FFLCH-USP.
Dedicació professional Ha estat professora sènior del departament d'antropologia de la Facultat de Filosofia, Lletres i Ciències Humanes (FFLCH/USP) de la Universitat de São Paulo, professora visitant (Global Scholar) a la Universitat de Princeton des de 2011 i Affiliated Scholar Brazil Lab. també a la Universitat de Princeton.
Els principals camps d'estudi a què s'ha dedicat són l'antropologia i la història del Brasil del segle XIX, centrant-se en l'imperi brasiler, la identitat social, l'esclavitud i les relacions racials entre els pobles blancs i afrobrasilers.
És conservadora del Museu d'Art de São Paulo. Al 1986 va cofundar l'editorial Companhia das Letras amb el seu marit, Luiz Schwarcz. Escriu a la premsa a diversos mitjans, com Folha de S.Paulo, O Estado de S. Paulo i Nexo Jornal.
Acadèmica El 2024 va ser escollida per ocupar la cadira 9 de l'Acadèmia Brasilera de Lletres (ABL) i el 14 de juny va assumir el seient que havia ocupat el diplomàtic Alberto da Costa e Silva.
Obra És autora d'obres importants, com ara O espetáculo das raças (1993) i As Barbas do Imperador (2003), sobre la vida de l'emperador Pere II del Brasil, guanyadora del Premi Jabuti de 1999 al Llibre de l'Any en la categoria de no-ficció.
El llibre A Longa Viagem da Biblioteca dos Reis - Do terremoto de Lisboa à Independência do Brasil (2002) comença amb un relat del terratrèmol de Lisboa de 1755 i continua fins a la independència del Brasil. El seu objectiu era recuperar la col·lecció de la Biblioteca Reial, que ara pertany a la Biblioteca Nacional. Va incloure contribucions de Paulo Cesar de Azevedo i Angela Marques da Costa en alguns capítols.
El 2015 va publicar, amb Heloísa Murgel Starling, el llibre Brasil: uma Biografia (2015). Combinant un text accessible i atractiu, una extensa documentació original i una rica iconografia, Lilia Moritz Schwarcz i Heloísa Starling proposen una nova (i poc convencional) història del Brasil. En aquest viatge que abasta més de cinc-cents anys se centren no només en la «gran història», sinó també en la vida quotidiana, l'expressió artística i la cultura, les minories, els cicles econòmics i els conflictes socials (sovint subvertint les dates i els esdeveniments consagrats per la tradició). En segon pla, també mantenen un diàleg constant amb aquells autors que, abans que elles, es van embarcar en la difícil tasca d'entendre i intentar interpretar el Brasil. Després de publicar el 2017 Lima Barreto: Triste Visionário, en què encarava el racisme al Brasil enfocant-se en la vida de Barreto; el 2019 va publicar un llibre que tractava l'autoritarisme, profundament arrelat a la societatː Sobre o autoritarismo brasileiro, en què suggereix que «els escenaris recents —per exemple, el govern de Jair Bolsonaro— són la darrera encarnació d'un autoritarisme, patrimonialisme, corrupció, desigualtat, violència i racisme multiseculars que s'han configurat essencialment des del segle XVI».miniatura|277x277px|En el lliurament del 65è Premi Jabuti 2023També ha publicat O Sol do Brasil: Nicolas-Antoine Taunay e as Desventuras Dos Artistas Franceses na Corte de D. João 1816-1821 (2008), que obtingué el Premi Jabuti a la millor Biografia de 2009 i Nem preto nem branco, muito pelo contrário (2012). Enciclopédia negra (2021), amb Flávio dos Santos Gomes i Jaime Lauriano, que documenta més de 400 biografies de persones negres que van viure al Brasil entre els segles XVI i XXI. Obtingué el Jabuti de 2022.
Comissària d'exposicions Ha comissariat diverses exposicions, entre les quals «Nicolas-Antoine Taunay no Brasil» (2008), «Um olhar sobre o Brasil» (2012, Instituto Tomie Ohtake), «Histórias Mestiças» (2014, amb Adriano Pedrosa), «Histórias da sexualidade» (MASP, 2018) i «Histórias afro-atlânticas» (2018).
Reconeixements Ha obtingut el Premi Jabuti en diferents ocasions i és Doctora Honoris Causa per la Universitat de Buenos Aires. Ha rebut diverses condecoracions nacionalsː la de Comanadora de l'Orde Nacional del Mèrit Científic i la d'Oficial de l'Orde de Rio Branco.
Referències
Categoria:Antropòlegs brasilers Categoria:Professors de la Universitat de Princeton Categoria:Professors de la Universitat de São Paulo Categoria:Editors brasilers Categoria:Alumnes de la Universitat de São Paulo Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Buenos Aires Categoria:Escriptors de São Paulo Categoria:Membres de l'Acadèmia Brasilera de Lletres Categoria:Escriptors brasilers del segle XXI Categoria:Escriptors brasilers del segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1957