El Tresor de Hoby consta d'aixovars funeraris d'una tomba romana de l'edat del ferro (entre els segles I i V) a Hoby, a l'illa de Lolland, a Dinamarca. El descobriren el 1920 durant l'excavació d'una sèquia i l'excavaren arqueòlegs del Museu Nacional de Dinamarca. La part més famosa del tresor consisteix en dues copes romanes que representen escenes de la Ilíada.
Descobriment i descripció miniatura|Els objectes funeraris de la tomba del cap Hoby estan exposats al Museu Nacional de Dinamarca miniatura|Detall del relleu repussat La tomba es va trobar al 1920 a Hoby, a l'illa danesa de Lolland. Sembla que era la tomba d'un cap i que contenia les restes d'un home d'entre 25 i 35 anys soterrat al segle I. L'anàlisi d'unes dents trobades amb les restes indica que l'home era de la zona. El cos anava acompanyat d'una certa quantitat d'objectes romans autòctons i importats, que foren lliurats al Museu Nacional de Dinamarca. Els articles més famosos són un conjunt de vaixella romana, fabricat a Itàlia a començament de la nostra era. Consta d'un plat, una gerra de vi amb una pala, un pitxer, una safata i dues copes. Les copes per a beure destaquen com la part més famosa del conjunt. Pesen si fa no fa un quilogram cadascuna, són d'argent i representen escenes de la Ilíada d'Homer. Estan signades per l'artesà Quirísof i tenen gravats amb el nom de Sili, que es creu era el propietari romà dels objectes. Altres objectes descoberts a la tomba són una altra copa d'argent amb mànec de bronze, les muntures de bronze d'una banya per a beure desapareguda, un ganivet de bronze, una agulla d'os, un taüt de fusta, làmines de bronze i ferro, una sivella de cinyell, dos anells d'or, set fíbules, tres atuells de ceràmica i dos cuixeres.
Importància Aquesta tomba és una de les més riques conegudes del nord d'Europa datades d'aquest període.
Aquesta descoberta es considera un exemple d'un enterrament de prestigi germànic primerenc. És important perquè testimonia la interacció entre els pobles germànics i romans. La vaixella s'interpreta com part d'un intent d'una elit autòctona de mostrar un alt estatus imitant els costums de beguda romans. L'arqueòleg Knud Friis Johansen va escriure que la seua presència al jaciment podria ser el resultat d'un intent conscient dels romans d'influir en les elits germàniques. Sili, el nom que apareix a les copes, podria haver estat el comandant Gai Sili, que estava destinat a Magúncia entre els anys 14 i el 21. Les copes podrien ser un regal directe o indirecte de Gai Sili a l'home soterrat, tot i que no es pot demostrar. Segons Lucie Malbos, l'escena representada en els objectes valoritza la civilització, encarnada per Aquil·les, mentre que Príam representa els pobles germànics en una posició de submissió. El jaciment es va examinar de nou al 2012, com a part d'un projecte per a estudiar la religió precristiana. A més d'Hoby, el projecte implicava excavacions a Toftegård i Tissø a Selàndia, i a Gudme a Fiònia. El 2016 es van inspeccionar zones al sud i a l'est a causa de la sospita de la presència d'altres tombes, però aleshores no en van trobar cap.
Referències
Categoria:Alemanya Categoria:Jaciments arqueològics