coneguda també com Francesca la Brigantessa o La capitanessa dei Piani della Corona, va ser una dona bandolera, guerrillera i política, implicada en la lluita filoborbònica contra les tropes d'ocupació franceses del Regne de Nàpols.
Biografia Francesca La Gamba va néixer el 1768 a Palmi, una vil·la a uns 40 km de Reggio de Calàbria que formava part del Regne de Nápols, governat per Ferran I de les dues Sicílies. La regió tenia una economia molt pobra, basada en l'agricultura dels grans latifundis i en una antiga artesania i comerç de la seda. Les costes patien freqüentment incursions per part dels vaixells de l'Imperi Otomà i dels pirates barbarescos. El 5 de febrer de 1783, quan La Gamba tenia quinze anys, va sobreviure al devastador terratrèmol que, amb diverses rèpliques i posterior tsunami, va arrasar Calàbria i part de Sicília i va causar, si es comptabilitzen els efectes indirectes posteriors, com la fam i les malalties, més de 80.000 víctimes.
Més tard, Francesca La Gamba, que era filadora de professió, va contraure matrimoni amb Severio Saffioti, amb qui va tenir dos fills, Carmine i Domenico. Aviat va quedar viuda i es va tornar a casar amb Antonio Gramuglia di Bagnara, amb el qual va tenir una filla.
Durant el decenni de 1806-1816, les tropes napoleòniques van envair el regne de Nàpols, amb la intenció d'enderrocar els Borbons i cedir el tron a Josep Bonaparte. Calàbria va ser l'escenari de sagnants batalles. Quan els francesos van ocupar el poble de Palmi, Francesca La Gamba va ser objecte de les molestes atencions i assetjaments d'un oficial, que en veure's repetidament rebutjat, va voler pressionar-la, primer acusant el seu marit de tràfic d'armes, i en no cedir ella, va inculpar els seus dos fills de traïció, fins al punt de fer-los afusellar. Aquell fet va causar la mort del marit per la impotència, la ràbia i el dolor.
Francesca La Gamba, encesa de furor i odi davant la injustícia, ho va deixar tot, es va vestir d'home i es va unir als grups de civils armats i emboscats, despectivament qualificats com a briganti (bandolers), que combatien els francesos amb tàctiques de guerrilla.
Són moltes les gestes heroiques que s'expliquen de La Gamba, entre les quals la captura de l'assassí dels seus fills i causant de la mort del seu marit, al qual, segons algunes fonts, va degollar ella mateixa i el va fer esquarterar.
Amb l'arribada del príncep i general alemany Luigi d'Assia (Hesse) Philippstal per lluitar contra els francesos, La Gamba va anar a oferir-li els seus serveis, deixant la clandestinitat i passant a formar part de forces regulars, fet que va ser acceptat pel príncep. Des d'aquell moment, va ser nomenada capitana i amb el seu grup va lluitar contra els francesos, a la zona de Solana i Santa Eufemia d'Aspromonte, fins que va caure greument ferida en una batalla i es va veure obligada a deixar la primera línia de foc i refugiar-se a Sicília, des d'on va continuar instruint militarment els nous combatents. No es coneix la data de la seva mort.
Referències
Categoria:Nascuts al segle XVIII Categoria:Calabresos Categoria:Bandolers italians Categoria:Guerrillers Categoria:Persones del Regne de Nàpols Categoria:Delinqüents italians Categoria:Militars italians