Ángel Sampedro Montero ( Vallecas, Madrid, 12 de gener de 1908 - Buenos Aires, 24 de novembre de 1973) conegut artísticament com Angelillo, va ser un cantant de copla andalusa i flamenc i actor ocasional, que va gaudir d'especial popularitat a Espanya durant la dècada dels vint i trenta.
A causa del seu suport a la Segona República, es va exiliar a Argentina després del cop d'Estat de 1936, on continuaria actuant i realitzant pel·lícules. A final dels anys cinquanta va tornar a Espanya i edità noves composicions en ambdós països, fins a la seva mort el 1973.
Biografia Angelillo neix al carrer San Francisco, a Vallecas, concretament al barri de Doña Carlota. Fill d'un emigrant gallec de Lugo que es va guanyar la vida com escombriaire i una dona toledana d'ètnia gitana.Al Col·legi del Sagrat Cor, del Pont de Vallecas, figurava al cor.
Començaria a guanyar-se la vida com a esteranyinador i aprenent de joieria. A mitjan dels anys vint va guanyar un concurs de flamenc a Vallecas, i en poc temps es va convertir en una figura destacada de la copla a Espanya.
Va cantar en un estil flamenc molt particular, juntament amb coples aflamencades, i fandangos, cants d'anada i tornada, solears, media granaïna, saetes, carcoles i tarantas, així com cançons de gran popularitat com " Chiclanera ",de Rafael Oropesa i Francisco Ledesma; "Farolero", La hija de Juan Simón ; "Tengo una hermanita chica", "Pobre presidiario", " Dos Cruces " y "Camíno verde". Actuà en pel·lícules musicals de folklore andalús, entre les quals destaca La hija de Juan Simón (1935) i Suspiros de Triana (1955).
Exili i retorn Angelillo va gaudir d'una gran popularitat durant la Segona República, de la qual va ser un gran defensor, cantant en nombroses ocasions per a l'exèrcit republicà i col·laborant amb la productora cinematogràfica Filmófono, dels republicans Ricardo Urgoiti i Luis Buñuel. Per aquest motiu es va haver d'exiliar, perdent el prestigi assolit a Espanya després del triomf del bàndol franquista. El cantaor va fugir de manera precipitada a Orà, i des d'allà, acompanyat de Sabicas, a l' Argentina, on també va aconseguir un èxit significatiu.
A finals dels anys cinquanta va tornar a Espanya i va continuar editant música entre els dos països, fins a la seva mort el 1973. Va morir a Buenos Aires després d'una operació d'estómac. La seva cançó "La hija de Juan Simón" tanca la pel·lícula La vaquilla (1985), de Luis García Berlanga, i "Soy un porbre presidiario" surt a la pel·lícula El laberinto del fauno (2006), de Guillermo del Toro. El 2026 la pel·lícula La bola negra de Javier Calvo i Javier Ambrossi, també va incorporar "La hija de Juan Simón".
Discografia Senzills
1927. La hija de Juan Simón 1928. No la debían de enterrar 1928. Un pajarillo cantaba 1929. Manuela Reyes 1929. La madre mía 1929. Con mi caballo lucero voy 1930. A las flores más bonitas 1931. Mi Carmen 1931. Taranta de la Sierra 1931. El pajarillo 1933. Al son de mi pasodoble (amb Mary Carmen) 1934. Colombiana 1934. La muerte de Nonell 1934. A París (amb Pedro Terol) 1935. Mi Jaca 1935. Como aquella Magdalena 1935. Ya no canto la Calandria (amb Estrellita Castro) 1935. María Salomé 1935. Soy un pobre presidiario 1936. Chiclanera 1937. Si yo fuera capitán 1937. Fandangos militares 1937. Solo el amor 1937. Soy un marino (amb Mapy Cortés) 1938. Ya no te quiero 1941. Mirando el azul del cielo (gravat a Argentina) 1950. La luna enamorada 1952. Mi recuerdo 1952. Lágrimas de sangre 1954. Ay gitano Tano 1954. Camino verde 1958. Vuelve a vivir
Àlbums d'estudi Angelillo (1966). Mi Pecado (1974). Angelillo (1978). Angelillo (1979).
Filmografia El sabor de la gloria (1932). El negro que tenía el alma blanca (1934). La hija de Juan Simón (1935). ¡Centinela, alerta! (1937). La canción que tú cantabas (1939). Mi cielo de Andalucía (1942). Chachita la de Triana (1947). Suspiros de Triana (1955). Tremolina (1957).
Referències
Categoria:Actors de cinema espanyols Categoria:Cantants de copla andalusa Categoria:Cantants madrilenys Categoria:Exiliats del franquisme a l'Argentina Categoria:Republicans espanyols