Florida o la FloridaPublicació de l'Idescat és un país constituit com a estat, és el més meridional dels Estats Units d'Amèrica. El nom l'hi va donar Juan Ponce de León en arribar-hi el 2 d'abril de 1513, el dia de Pasqua de Resurrecció o de la Pasqua Florida.
Almenys sis vaixells de la marina dels Estats Units d'Amèrica han estat anomenats Florida en honor d'aquest estat. La capital de l'estat és Tallahassee.
Geografia La major part del territori de Florida es troba en una gran península entre el golf de Mèxic i l'oceà Atlàntic.
Població aborigen Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 54.985 amerindis nord-americans (0,3%), i 47.265 el 2010.
Història Article principal: Florida Espanyola miniatura|esquerra|Cinc de les banderes que ha tingut l'estat de Florida
Indígenes de Florida abans de l'arribada dels europeus Els descobriments arqueològics indiquen que Florida estava habitada milers d'anys abans de qualsevol establiment europeu. Dels molts pobles indígenes, els més grans que es coneixen eren els ais, els apalachees, els calusa, els timucua i les tribus de Tocobago. La regió va ser habitada contínuament a través del període arcaic (fins al voltant de 2000 aC). Després de prop del 500 aC la cultura arcaica prèviament relativament uniforme començà a fondre's en diferents cultures locals.
Arribada dels europeus a Amèrica Va ser explorada conjuntament per Juan Ponce de León, els Germans Pinzón, Juan Díaz de Solís i Américo Vespucci quan navegaven entorn del golf de Mèxic, mentre que la part oriental va ser reconeguda en 1498 per Juan Caboto. Al començament del , diverses disposicions que autoritzaven portar a indígenes d'aquells llocs on no hi hagués or, permeten suposar que van arribar a Florida (llavors considerada com illa sota el nom de Bimini) diversos viatgers més, desconeguts, fins que el 2 d'abril de 1513, Ponce de León va prendre possessió d'aquella suposada illa donant-li la denominació actual, bé per la bellesa de la seva terra o per la festivitat de la Pasqua Florida. Segons la tradició el principal motiu que va portar a Ponce de León a incursionar en aquesta part d'Amèrica del Nord va ser trobar la Font de Juvencia (o font de l'eterna joventut) que relats indígenes suposaven que es localitzava en un dels dolls o al fons d'un gual de la península de la Florida. No devia ser el primer espanyol que va arribar a aquesta terra, ja que va trobar almenys un natiu el 1513 que podia parlar en castellà.
Hernández de Córdoba l'aconsegueix, juntament amb Antón d'Alaminos, en 1517; més tard Juan de Grijalva (1518), Camargo (1519) i, sobretot, Álvarez de Pineda comproven, en completar l'exploració del golf de Mèxic, la continentalitat de Florida. Amb les notícies donades per aquests descobridors, el papa Lleó X va erigir el 5 desembre 1520 la diòcesi de Santiago de la Florida.
D'altra banda, les expedicions organitzades aquell any per Diego Caballero i Ortiz de Matienzos per capturar indis, tot i ser contràries a les lleis que la Corona espanyola va establir per a la colonització de les Amèriques (les anomenades "Lleis d'Índies"), van ser portades a la pràctica per Gordillo i Quexos i van suposar un problema per a l'establiment de l'Església en aquell lloc. Possiblement el motiu és que la segona expedició de Ponce de Lleó, realitzada el 1521, tingués una rebuda hostil i que de les ferides rebudes, aquest morís poc després.
El 1523, Vázquez d'Ayllón va organitzar una expedició, amb autorització de l'emperador Carles I d'Espanya, per buscar el passatge nord a les Illes de les Espècies, explorant la costa oriental de l'actual Estats Units (estats de Virgínia i Carolina del Nord).
Buscant l'estret d'Anián, va recórrer Esteban Muñoz el 1525 les costes atlàntiques des de Terranova fins a Florida. El mateix any Lucas Vázquez d'Ayllón (vegeu Terra d'Ayllón) va enviar a Quexos amb dues naus i després, al juny de 1526, va sortir ell mateix, aconseguint el terme actualment anomenat Fear i morint a l'octubre d'aquell any. L'exploració de les terres continentals va començar amb la desgraciada expedició de Narváez, que l'abril de 1528 va desembarcar als voltants de Tampa. Álvar Núñez Cap de Vaca i quatre supervivents més van creuar Amèrica del Nord d'est a oest en un llarg viatge de vuit anys.
El 1538 va sortir d'Espanya l'expedició capitanejada per Hernando de Soto, que va realitzar una semblant epopeia descobridora, partint també de Tampa, travessant les Muntanyes Apalatxes fins a arribar pràcticament al curs mitjà del riu Mississipi. Cal considerar que del fins al final del el nom de «La Florida» designava un territori molt més extens que l'actual. El govern de la Florida que s'adjudicava Hernando de Soto abastava els actuals estats de Florida, Geòrgia, Carolina del Sud, Carolina del Nord, Tennessee, Alabama i Mississipi tenint aproximadament per límit septentrional el paral·lel 36 ° N o, una mica més al sud el paral·lel del Cap Medanoso (Cap Hatteras). El 1544 Julián de Sámano, germà del secretari de Carles I, i Pedro de Ahumada, germà de Santa Teresa, van pretendre conquerir Florida, però el rei no va donar l'autorització per evitar abusos. No obstant això, poc després li concedia a fra Luis de Càncer, company de les Cases, perquè la dugués a terme amb la sola predicació de l'Evangeli sense la intervenció de les armes, però abans de fer-ho, Càncer va perir en desembarcar el 1549. Després d'aquest fracàs, Pedro de Santander va proposar la colonització amb gent remunerada per no abandonar als indígenes, assegurar el pas de les flotes i evitar l'assentament d'enemics. El 1558, Guido de Lavezares es va establir a la Badia Filipina (Mobile), i el 14 agost 1559 va fondejar a Panzacola l'expedició de Tristán de Luna. A la badia funda la Vila de Santa Maria, destruïda poc després per un huracà; entre els missioners anava el gran defensor dels indígenes, Domingo de Salazar, després bisbe de Manila. Recorregut el territori, no van poder establir-s'hi i van ser recollits en 1561 per Àngel Villafañe, que va intentar poblar a Santa Elena (actual Parris Island [Carolina del Sud]) sense aconseguir-ho.
La conquesta definitiva es va efectuar el 1562 després de fundar els hugonots francesos una colònia a la costa atlàntica (Fort Caroline), la qual, abandonada poc després, es va restaurar per ordre de l'almirall Coligny, tot i tenir notícies la reina de França per la seva filla, Isabel de Valois, que l'espòs d'aquesta, Felip II, no consentiria la presència d'heretges als seus territoris. Es pretenia amb això atacar la flota d'Índies al creuar el canal de les Bahames, traslladar les guerres de religió al Nou Món i enfrontar l'opinió francesa contra Espanya. Pedro Menéndez d'Avilés es va encarregar d'acabar amb aquests problemes i ho va fer complint les ordres que va rebre del monarca. Després de la victòria, va desplegar una gran activitat i va assegurar la colonització espanyola: va fundar Sant Agustí (l'assentament europeu permanent més antic, 1565, dels actuals EUA) i va establir forts en la badia de Carlos, Tampa, Guale i Santa Elena, així com la missió de Tegesta en territori de l'ètnia Tequesta, pràcticament on avui s'emplaça Miami, assegurant la seva comunicació per mar; i va fer amistat amb els cacics veïns, als que van intentar cristianitzar els primers jesuïtes arribats al Nou Món a petició seva. Un d'ells, el P. Martínez, va ser sacrificat pels indígenes. Fracassada l'evangelització en el sud de la península, els jesuïtes es van establir el 1570, totalment sols, a la regió de Ajacan (Virgínia), on van ser martiritzats, lliurant únicament un nen de doctrina. El 1572 la Companyia de Jesús va abandonar Florida, sent substituïda per l'Orde de Sant Francesc. La primera dècada franciscana va ser una època turbulenta en la qual es van abandonar els llocs missioners, encara que es van tornar a ocupar més tard assolint el seu definitiu assentament.
El corsari-pirata anglès Francis Drake va cremar el 1586 Sant Agustí quan ja estava erigida l'església parroquial i l'ajuntament, que es van haver de reconstruir. El 1587 s'havien fundat els pobles de Tolomato, Topiqui, Nom de Déu, Sant Sebastià, Sant Antoni, Sant Pere i Sant Joan. El 1588 es va intentar restablir la missió d'Ajacan. A mitjan setembre de 1597 van ser martiritzats 5 frares, però set anys després ja regnava la normalitat, donant començament una època de fort èxit missioner i convertint-se per tot arreu pobles sencers d'indígenes. El 1607 els anglesos es van establir a l'actual Virginia, prop de la badia de Chesapeake, i van fundar Jamestown. Espanya va considerar el fet com una usurpació i una amenaça, i va reaccionar immediatament, encara que dèbilment. El 1609 Felip III va enviar una expedició contra aquest establiment al comandament del capità Fernández d'Écija i els alferes Juan Rodríguez de Cartaya i Juan de Santiago, però atès que era insuficient la seva força no la va atacar, limitant-se a provocar les hostilitats d'indis contra anglesos; aquesta tècnica indirecta de guerra després revertiria contra l'establiment espanyol, i llavors no va tenir eficàcia perquè el rei d'Espanya, per atreure a Anglaterra, contemporitzar amb els seus colons, doncs esperava que fracassessin per si sols, el que no va esdevenir. Mentrestant apareixien noves missions franciscanes entre els indis. I així, el 1612, es van crear les de Geòrgia, i dos anys després ascendien a 20 els pobles d'indígenes cristians aixecats a Florida. El 1633 van començar les missions d'Apalache, amb les quals, el 1634 ascendien ja a 44 els establiments de missioners i 30.000 els indígenes convertits al cristianisme, repartits per un territori situat a més de 200 km de l'Atlàntic.
Després del saqueig del bucaner anglès John Davis a Sant Agustí i la rebel·lió dels indis apalaches que va provocar el retrocés d'aquelles pròsperes missions, els anglesos, aprofitant aquestes circumstàncies, van avançar a poc a poc cap al sud i van consolidar les seves posicions a l'establir-se el 1670, i de manera definitiva, a Charleston (Carolina del Sud), quedant només entre els assentaments espanyols de la Florida i la dels anglesos de Carolina les missions de l'actual estat de Geòrgia.
A conseqüència de l'atac del pirata anglès Robert Searle a Sant Agustí el 1668, es va decidir substituir el fort de fusta i edificar un castell de pedra per protegir millor la ciutat. La construcció del Castell de Sant Marc va començar l'octubre de 1672. Els treballadors van ser portats des de l'Havana, Cuba, i els treballs es van allargar vint anys, sent completats el 1695.
El 1674 van tornar nous missioners espanyols a l'actual Geòrgia. A prop de l'antiga Vila de Santa Maria 1559 (destruïda per un huracà), els espanyols es van restablir quinze anys després i van fundar Panzacola, al golf de Mèxic i en la badia de Pensacola, per protegir-se contra un possible assentament francès. Així i tot, per falta de mitjans, els francesos van ocupar i van poblar la veïna colònia de Louisiana, separant així el virregnat de Nova Espanya del de la Florida, la qual es va mantenir en la Capitania General de Cuba.
Durant la Guerra de Successió espanyola es va combatre violentament, recolzant-se cada contendent en les tribus d'indígenes veïnes. El 1702 van ser destruïdes les altres missions a la regió dels Apalatxes i atacat novament Sant Agustí, encara que l'artilleria britànica va ser ineficaç contra els murs del Castell de Sant Marc. Una flota procedent de l'Havana va obligar els britànics a cremar els seus vaixells per evitar la seva captura i a batre's en retirada per terra. Abans de marxar, van calar foc a la ciutat, que va quedar parcialment destruïda.