Escandinàvia (, sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl, []) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics. El terme Escandinàvia en ús local abasta els tres regnes de Dinamarca, Noruega i Suècia. miniatura|none|
La geografia d'Escandinàvia és molt variada. Destaquen els fiords noruecs, les muntanyes escandinaves que cobreixen gran part de Noruega i parts de Suècia, les zones planes i baixes de Dinamarca i els arxipèlags de Finlàndia, Noruega i Suècia. Finlàndia i Suècia tenen molts llacs i morenes, llegats de l'edat glacial, que va acabar fa uns deu mil·lennis.
Terminologia i ús El terme «Escandinàvia» pot fer referència a diversos significats o definicions, segons l'aspecte geogràfic o el lingüístic i històric de la regió:
La península Escandinava: Noruega i Suècia. Els estats continentals de llengua majoritàriament escandinava: Noruega, Suècia i Dinamarca. Els estats continentals de llengua majoritàriament escandinava i Finlàndia. Tots els territoris de llengua majoritàriament escandinava: Noruega, Suècia, Dinamarca (amb les illes Fèroe) i Islàndia. Els territoris compresos en la Unió de Kalmar, o dels antics regnes de Dinamarca-Noruega i Suècia-Finlàndia, incloent-hi rarament, fins i tot, Estònia.
miniatura|Escandinàvia a l'hivern, per gentilesa de la NASA. miniatura|Densitat de la població. En tot cas, tots els territoris que s'hi puguin incloure estan representats en el Consell Nòrdic, que inclou àrees com Groenlàndia, que si bé ha estat colonitzada pels escandinaus (i encara en depèn políticament, en forma de possessió danesa), manté una cultura i una població pròpies i no se sol considerar part d'Escandinàvia. Així doncs, tots aquests són «nòrdics».
Entre els parlants de llengua catalana, el significat més estès és potser la tercera accepció, incloent-hi Finlàndia (que, si bé és de llengua i cultura majoritàriament no sols no escandinava sinó ni tan sols indoeuropea, té també el suec com a cooficial).
Etimologia esquerra|miniatura|Escandinàvia originalment es referia vagament a Escània, una regió antigament danesa que es va convertir en sueca al .
esquerra|miniatura|Les zones originals habitades (durant l'Edat del Bronze) pels pobles ara coneguts com a escandinaus incloïen el que ara és el nord d'Alemanya (especialment Slesvig-Holstein), tota Dinamarca, el sud de Suècia, la costa sud de Noruega i Åland a Finlàndia.
El terme Escandinàvia en l'ús local cobreix els tres regnes de Dinamarca, Noruega i Suècia. La majoria de llengües nacionals d'aquestes tres pertanyen al continu dialectal escandinau, i són llengües germàniques del nord mútuament intel·ligibles.John Harrison, Michael Hoyler, Megaregions: Globalization's New Urban Form?
Es creu que les paraules Escandinàvia i Escània (Skåne, la província més meridional de Suècia) es remunten al compost protogermànic (el ð representat en llatí per o ), que apareix més tard en anglès antic com Scedenig i en nòrdic antic com .Anderson, Carl Edlund (1999). La font més antiga identificada per al nom Escandinàvia és la Història Natural de Plini el Vell, datada al segle I dC. i està format probablement per les antigues paraules germàniques skadin ('dany, perill') i auio ('illa'). L'origen d'aquesta paraula ha romàs en noms locals com ara Skåne (o Escània).
També es poden trobar diverses referències a la regió a Píteas, Pomponi Mela, Tàcit, Ptolemeu, Procopi i Jordanes, normalment en forma d'Scandza. Es creu que el nom utilitzat per Plini pot ser d'origen germànic occidental, originàriament Escània.Haugen, Einar (1976). Segons alguns estudiosos, la tija germànica es pot reconstruir com , que significa perill o dany. El segon segment del nom ha estat reconstruït com , que significa terra a l'aigua o illa. El nom d'Escandinàvia significaria llavors illa perillosa, que es considera que fa referència als traïdors bancs de sorra que envolten Escània. Skanör a Escània, amb el seu llarg escull de Falsterbo, té la mateixa tija ( ) combinat amb - , que significa bancs de sorra.
Alternativament, Sca(n)dinàvia i , juntament amb el nom de la deessa nòrdica antiga , pot estar relacionat amb el protogermànic (que significa ombra). John McKinnell comenta que aquesta etimologia suggereix que la deessa Skaði podria haver estat una vegada una personificació de la regió geogràfica d'Escandinàvia o associada amb l'inframón.
Una altra possibilitat és que la totalitat o part dels segments del nom provinguin del poble mesolític pregermànic que habita la regió. En la modernitat, Escandinàvia és una península, però fa entre 10.300 i 9.500 anys aproximadament la part sud d'Escandinàvia era una illa separada del nord de la península, amb aigua que sortia del mar Bàltic per la zona on ara es troba Estocolm.Uścinowicz, Szymon (2003).
Aparició a les llengües germàniques medievals Els noms llatins del text de Plini van donar lloc a diferents formes en els textos germànics medievals. A la història dels gots de Jordanes (551 dC), la forma és el nom utilitzat per a la seva casa original, separada per mar de la terra d'Europa (capítol 1, 4). El lloc on Jordanes volia ubicar aquesta illa quasi llegendària és encara un tema molt debatut, tant en les discussions acadèmiques com en el discurs nacionalista de diversos països europeus.Hoppenbrouwers, Peter (2005). Goffart, Walter (2005), "Jordanes's Getica and the disputed authenticity of Gothic origins from Scandinavia". La forma ja que la casa original dels Longobards apareix a Pau el Diaca Historia Langobardorum,Pau el Diaca, Historia Langobardorum , Bibliotheca Augustana però en altres versions de l'Historia Langobardorum apareixen les formes , , i .History of the Langobards, Northvegr Foundation Les fonts franques van utilitzar Sconaowe i Aethelweard, un historiador anglosaxó, va utilitzar Scani. A Beowulf, les formes Scede i Scedeland s'utilitzen mentre que la traducció alfrediana dels relats de viatges d'Orosis i Wulfstan utilitzava l'anglès antic Sconeg.
Possible influència en les llengües sami Els primers textos sami joik escrits es refereixen al món com al sami del nord i en Skolt Sámi, que significa illa de Skaði. Svennung considera que el nom sami va ser introduït com un préstec de les llengües germàniques del nord; Skadi és la madrastra Jötun de Freyr i Freia a la mitologia nòrdica. S'ha suggerit que Skaði, fins a cert punt, té el model d'una dona sami. El nom del pare d'Skaði, Þjazi, es coneix en sami com a , l'aiguar; i el seu fill amb Odin, Sæmingr, es pot interpretar com un descendent de , la població sami. Textos de joik més antics donen proves de l'antiga creença sami sobre viure en una illa i afirmen que el llop és conegut com , que significa el fort de l'illa. El topònim sami significa el llindar de l'illa i Suoločielgi significa esquena de l'illa.
En estudis recents de substrats, els lingüistes sami han examinat el clúster inicial - en paraules utilitzades en les llengües sami i va concloure que - és una estructura fonotàctica d'origen alienígena.
Clima miniatura|Galdhøpiggen és el punt més alt d'Escandinàvia i forma part de les muntanyes escandinaves. Les regions del sud d'Escandinàvia, que són també les regions més poblades, tenen un clima temperat. Escandinàvia s'estén al nord del cercle polar àrtic, però té un clima relativament suau per a la seva latitud a causa del corrent del Golf. Moltes de les muntanyes escandinaves tenen un clima de tundra alpí.
El clima varia de nord a sud i d'oest a est: un clima de costa oest marina (Cfb) típic de l'oest d'Europa domina a Dinamarca, la part més meridional de Suècia i al llarg de la costa oest de Noruega arribant al nord fins als 65°N, amb núvols orogràfics donant més precipitació mm/any (<5000 mm) en algunes zones de l'oest de Noruega. La part central, d'Oslo a Estocolm, té un clima continental humit (Dfb), que gradualment deixa pas al clima subàrtic (Dfc) més al nord i al clima marí fresc de la costa oest (Cfc) al llarg de la costa nord-oest. Una petita àrea al llarg de la costa nord a l'est del Cap Nord té un clima de tundra (Et) com a resultat de la manca de calor estival. Les muntanyes escandinaves bloquegen l'aire suau i humit que ve del sud-oest, així el nord de Suècia i l'altiplà de Finnmarksvidda a Noruega reben poca precipitació i tenen hiverns freds. Àmplies zones de les muntanyes escandinaves tenen un clima de tundra alpina.
La temperatura més càlida maig registrada a Escandinàvia és de 38,0 °C a Målilla (Suècia). La temperatura més freda mai registrada és -52,6 °C a Vuoggatjålme, Arjeplog (Suècia). El mes més fred va ser el febrer de 1985 a Vittangi (Suècia) amb una mitjana de −27,2 °C.
Els vents del sud-oest encara més escalfats pel vent foehn poden donar temperatures càlides als estrets fiords noruecs a l'hivern. Tafjord ha registrat 17,9 °C al gener i Sunndal 18,9 °C al febrer.
Reintroducció del terme Escandinàvia al miniatura|Escandinavisme: un noruec, un danès i un suec Encara que el terme Escandinàvia utilitzat per Plini el Vell probablement es va originar en les antigues llengües germàniques, la forma moderna Escandinàvia no ve directament de l'antic terme germànic. Més aviat la paraula va ser utilitzada a Europa pels estudiosos que van agafar el terme en préstec de fonts antigues com Plini, i es va utilitzar vagament per a Escània i la regió del sud de la península.Østergård, Uffe (1997).
El terme va ser popularitzat pel moviment lingüístic i cultural escandinavis, que va afirmar l'herència comuna i la unitat cultural dels països escandinaus i va guanyar protagonisme a la dècada de 1830.Østergård, Uffe (1997). L'ús popular del terme a Suècia, Dinamarca i Noruega com a concepte unificador es va establir al a través de poemes com ara Sóc escandinau de Hans Christian Andersen de 1839. Després d'una visita a Suècia, Andersen es va convertir en un partidari de l'escandinavisme polític primerenc. En una carta que descrivia el poema a un amic, va escriure: «De seguida vaig entendre com estan relacionats els suecs, els danesos i els noruecs, i amb aquest sentiment vaig escriure el poema immediatament després del meu retorn: Som un sol poble, ens diuen escandinaus!».
La influència de l'escandinavisme com a moviment polític escandinavista va assolir el seu punt àlgid a mitjans del , entre la Primera Guerra de Schleswig (1848–1850) i la Segona Guerra de Schleswig (1864).
El rei suec també va proposar la unificació de Dinamarca, Noruega i Suècia en un sol regne unit. El rerefons de la proposta van ser els tumultuosos esdeveniments durant les Guerres Napoleòniques a principis de segle. Aquesta guerra va provocar que Finlàndia (abans el terç oriental de Suècia) es convertís en el Gran Ducat de Finlàndia el 1809 i Noruega (de jure en unió amb Dinamarca des del 1387, encara que de facto tractada com una província) es va independitzar el 1814, però després ràpidament obligada a acceptar una unió personal amb Suècia. Els territoris dependents d'Islàndia, les Illes Fèroe i Groenlàndia, històricament part de Noruega, van romandre amb Dinamarca d'acord amb el Tractat de Kiel. Així, Suècia i Noruega estaven unides sota el monarca suec, però la inclusió de Finlàndia a l'Imperi Rus va excloure qualsevol possibilitat d'unió política entre Finlàndia i qualsevol dels altres països nòrdics.