La Bastida ( de vegades dita La Bastida dels Aspres o del Vallespir, i oficialment en francès La Bastide) és un poble de 79 habitants, cap de la comuna del mateix nom, de la Catalunya del Nord, a la comarca del Rosselló, tot i que segons quins autors la situen al Conflent o al Vallespir.
Antigament s'anomenava Mollet o Molletell, indicant el terreny moll. Depenia del vescomtat del Vallespir fins que s'hi va construir una bastida defensiva. El terme municipal compta, a més del cap municipal, els nuclis de Serramitjà i el Veïnat, format de fet per dos veïnats diferents: el d'en Gasparó i el d'en Trilles.
La dita diu: "A la Bastida, el ventre els ganyida".
Etimologia Bastida significa en català antic castell, especialment aplicat a aquells castells amb finalitat de vigilància de límits territorials; no es tracta, així, doncs, un castell seu d'un senyoriu o d'un feu, sinó que assenyala l'abast territorial d'un altre castell. Joan Coromines corroboraCoromines 1994 en el seu Onomasticon Cataloniae que es tracta d'un derivat de bastir (construir), que serveix per a designar castells simple -ell empra el terme fort- o, en alguns casos potser simples pallisses.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de la Bastida en el Rosselló Localització i característiques generals del terme La comuna de la Bastida, de 156.300 hectàrees d'extensió, és a l'extrem sud-oest tant de la comarca dels Aspres com de la del Rosselló, just al punt de contacte d'aquesta comarca amb el Conflent i el Vallespir. La complexa orografia del terme fa que totes les comunicacions hi siguin difícils, però, tot i estar situat entre les valls del Tec i de la Tet, els moviments cap a la zona del Vallespir són més complicats que cap al Rosselló.
El terç septentrional del terme de la Bastida és la vall del Còrrec d'en Batana, quasi completa, des de la seva formació a partir d'una sèrie de torrents de muntanya fins al seu abocament en el Bulès, afluent de la Tet. En un petit tram, fa de termenal amb Bula d'Amunt, i en el tram final surt del tot del terme de la Bastida. Aquesta vall és tancada per tots costats, menys el de llevant, per muntanyes pertanyents a l'extrem oriental del Massís del Canigó d'alçada considerable. A l'extrem nord-est, la llera del riu delimita aquest terme entre 540,5 m alt i 593,4; quan és en aquesta alçada, s'enfila muntanya amunt cap al nord-oest pujant cap als 750 - 800 metres per un coster, fins que torç al nord i s'enfila fins als 1.139,5 a llevant del Santa Anna dels Quatre Termes, on arriba als 1.340,6. El cim s'anomena així per l'ermita de Santa Anna dels Quatre Termes que hi ha en el seu cim, i perquè era el punt de trobada de quatre comunes diferents (ara tres: la Bastida, Bula d'Amunt, Glorianes i Vallestàvia (la darrera, però, actualment no arriba en aquest punt.
Tancat el termenal nord, des d'aquest darrer cim davalla cap al sud, per marcar el termenal de ponent, amb Glorianes primer, Vallestàvia després, i finalment Vallmanya. És un termenal amb força oscil·lacions d'altitud, des dels 1.340,6 inicials, als 1.175,3 del Coll de Montportell, als 927 al triterme de la Bastida amb Vallmanya i Vallestàvia, al sud-est del qual tanca la vall anterior per la carena que la separa de la vall del Riu Fred d'una banda i del Còrrec de Vilarem de l'altra. Aquesta carena arrenca dels 1.044,6 m alt inicials, puja als Espinassets, a 1.175, i va baixant cap a llevant fins al Cortal de Vicenç, de 955, baixa al poble de la Bastida, a 788,5, i assoleix el termenal de llevant a 761,2.
A ponent, la vall del Riu Fred ocupa un petit tros del terme. Afluent de la Tet a través de la Lentillà, baixa cap al nord-oest. Aquesta vall queda tancada a ponent pel límit del terme, que va dels 1.044 abans esmentats cap al sud, on assoleix el Puig del Trucador, de 1.661,2 m alt. Des d'aquest cim el límit de la vall del Riu Fred va davallant per una carena cap al nord-est, cap a les Cingleses de Cristall, i el Coll Palomeres, de 1.034,3, per on passa la carretera D33, i pel Cortal d'en Correu puja als Espinassets, de 1.173,
La vall del Còrrec de Vilarem ocupa una franja al biaix que va des de l'extrem sud-oest del terme cap a la zona central del terme de la Bastida. Delimitada al nord per la carena on es troba el poble de la Bastida, abans descrita, i a l'oest per la carena que delimita per l'est la vall del Riu Fred, també descrita abans, el límit sud de la vall és la carena que separa aquesta vall de la del Boletó. És una carena que va davallant des dels 1.000 metres fins als 800 prop del Cortal del Pla, i després acaba de baixar a la vall del Bulès.
A l'extrem sud-est del terme hi ha encara una altra vall, també afluent del Bulès: la vall del Boletó. És la vall on es troba, a l'extrem nord-est, el veïnat de Serramitjà, i on hi havia hagut les mines de ferro, com les dels Menerots. Aquesta vall està delimitada al nord i a ponent per les valls descrites anteriorment, al sud-oest per la carena que va del Puig del Trucador al Puig de l'Estela, de 1.778 m alt, situat a l'extrem sud-oest del terme de la Bastida i cim culminant del seu terme. D'ell arrenca cap a llevant, després cap al sud-est, una carena que va baixant cap als 1.652 m alt, després cap als 1.662, després als 1.550, i arriba, als 1.430 m alt, al triterme de la Bastida amb Cortsaví i Sant Marçal. El límit de llevant d'aquesta vall, i de tot el terme, és la llera del Bulès.
Al sud, a la zona limítrofa amb el Vallespir, és on hi ha les màximes elevacions del terme, com el Puig de l'Estella, que assoleix els 1.778 m alt. en el punt on es troben les comunes de la Bastida, Vallmanya i Cortsaví i, per tant, les comarques del Rosselló, el Conflent i el Vallespir, a l'extrem sud-oest, mentre que al sud-est l'alçada màxima és la de la Collada de la Torre de Vetera, de 1.439 m alt, al límit amb Cortsaví i Sant Marçal. El terme va davallant cap al nord-est, on s'arriba a una alçada de poc més de 600 metres.
Termes municipals limítrofs:
El poble de la Bastida miniatura|esquerra|La Bastida en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) Situat a l'extrem nord-est del terme comunal, el petit poble de la Bastida està situat tot agrupat en el cim d'un turó, on es va dreçar la bastida, o castell que donà origen al poble i al seu nom mateix. Té forma de cellera, amb l'església parroquial de Sant Miquel i el cementiri parroquial a l'extrem nord i més enlairat del petit nucli. Es tracta d'un poble que no ha crescut, a penes, respecte del seu nucli primigeni. L'única cosa significativa que ha canviat és l'obertura d'un càmping ran de poble, al nord-oest. Al poble hi ha les restes del Castell o Bastida de Mollet, i de la vila fortificada de la Bastida.
El poble, situat en un coster, consta de, a penes, tres o quatre carrers practicables amb automòbil, i una desena de carrers estrets amb graons. La Casa del Comú és a l'extrem sud-est del poble, en el punt de menys alçada del nucli.
El Veïnat miniatura|El Veïnat en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Conjunt dispers de masies, el Veïnat és al sud-sud-oest del poble de la Bastida, cap a la meitat del terme, però ran del seu límit est.
En realitat, el Veïnat està format per dos veïnats diferents, però propers: el Veïnat d'en Gasparó, o Can Gasparó, abans Mas d'en Laguerra, amb els masos de Ca l'Armengó, Ca l'Arcís i Can Gasparó, o Can Tarena, i el Veïnat d'en Trilles, amb Ca la Catral, Can Francesc, Can Pastoret, Can Perelló, Can Trilles i Can Xulina.
Serramitjà miniatura|esquerra|Serramitja en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Serramitjà, o Veïnat de Serramitjà, es troba també a l'extrem de llevant del terme, en el terç meridional de la comuna de la Bastida, al sud del poble i al sud-est del Veïnat. Hi passa a prop, al nord-est del poble, la carretera D - 13, que el relliga amb la Bastida. Formen aquest veïnat els masos de Can Castell, Can Noell, Can Pujada, Can Vinyes, abans Can Meler, i el Cortal de Can Vinyes, també abans de Can Meler.
Castell de Cristall Actualment desaparegut, el Castell de Cristall era a les actuals Cingleres de Cristall, al sud-oest del poble de la Bastida, en el contrafort nord-est del Puig del Trucador, a 1397 m alt, al sud del Coll de Palomera. Només se'n conserven vestigis.
Les mines de Vetera El gruix de les mines de Vetera són dins del terme de Cortsaví, al Vallespir, en el subsòl del Puig de l'Estella i també en part del del Puig del Bolet. Ara bé, les dues comunes rosselloneses del vessant nord dels dos puigs esmentats, la Bastida i Sant Marçal, van tenir en el seu moment algunes galeries de les mines de Vetera a dins del seu terme. La de la Bastida és gairebé al límit meridional del terme, en el vessant nord de la Canal del Bolet, a 1.562 m alt en una carena que davalla cap al nord emmarcada pel Còrrec del Bolet, a ponent, i el Còrrec del Faig Trencat, a llevant.
Els Menerots Unes altres mines del mateix sistema de Vetera, dins del terme de la Bastida són les denominades Els Menerots. Estan situades cap al centre del terç meridional del terme, a l'esquerra del Còrrec del Bolet, en un dels contraforts del nord-est del Puig del Trucador. En aquestes mines encara avui dia és important la quantitat de siderita existent. Hi havia hagut un tren miner que des dels Menerots s'adreçava a llevant i travessava tot el sector de muntanya del terme de Sant Marçal passava el Coll de Formentera fins a arribar a l'Estació minera de muntanya de Formentera, del terme de Montboló.
Santa Anna dels Quatre Termes A l'extrem nord-oest del terme de la Bastida, en el mateix límit amb els de Bula d'Amunt i de Glorianes, es troba la muntanya de Santa Anna dels Quatre Termes, de 1341,7 m alt. A poca distància al nord-oest, però dins del terme de Glorianes, hi ha l'antic santuari i ermita, actualment en ruïnes avançades, de Santa Anna dels Quatre Termes.
Els masos del terme Fora dels masos suara esmentats, integrats en els tres veïnats del terme de la Bastida, aquesta comuna té alguns masos i construccions isolades més: Ca -o Mas de- l'Ambròs, Cal Burriquer, antic mas convertit en refugi de muntanya, Can Correu, abans Mas d'en Llusquet, Can Jepeta, o Mas Jepet, Can Pere Antoni, Can -o Mas d'en- Pere Correu, Can -o Mas d'en- Ventura, Can Xiquetot, abans Mas Rostissó, la Casa de Nostre Senyor, el Cortal, el Cortal del Domènec, el Cortal del Solà del Manoc, el Cortal de Can Pere Antoni, el Cortal de la Roïra, el Cortal de la Coma, la Comalada, o Cortal de la Comalada, el Cortal del Burriquer, el Cortal de l'Esteve, el Cortal de l'Olibó, el Cortal del Pla, el Cortal d'en Batana, el Cortal d'en Baus, el Cortal d'en Tillet, el Cortal de les Trilles, el Cortal de Vicenç, el Domènec, les Estorrelles, el Mas de la Torre, el Mas d'en Tillet, el Mas d'en Toron, el Mas de Vilarem, el Mas Noguerol, el Mas Peireró, el Menú, abans el Llusquet, i el Moixer. A més, també s'hi troben les ruïnes de la Cantina dels Menerots, les del mas anomenat Casa del Rei, el Cortal de Grillera, el Cortal d'en Correu, el Cortal Trencat, o de Rouaut, la Mesoneta, la Pallera d'en Vicenç, la Roïra, o Mas de la Roïra, i la Trémie dels Menerots. Com a topònims antics, ja desapareguts, hi ha el Castell de Cristall. Esment a part mereixen el Forn de calç de Grillera i el Forn dels Menerots. Com a elements religiosos hi ha l'Oratori i la capella de Santa Anna dels Quatre Termes.
Hidrografia El terme comunal de la] Bastida és molt accidentat, pel fet que forma part dels contraforts nord-orientals del Massís del Canigó. El formen pràcticament dues valls i mitja; la mitja és la meitat occidental de la vall del Bulès, que discorre de sud a nord, i les altres dues, una, a migdia, que té la sortida cap al nord-est (la vall del Riu Fred, i una, al nord, que la té cap al nord-est (la del Còrrec d'en Batana).