és un psicòleg clínic i neurocientífic canadenc. Va ser professor a la Universitat de Toronto del 1989 al 2010 i a la Universitat Radboud de Nimega (Països Baixos) del 2010 al 2016. Està especialment centrat en l'estudi de l'addicció. El seu treball es basa en la seva pròpia experiència amb l'addicció a les drogues i és notable pel seu enfocament en la neurociència i els canvis que l'addicció provoca al cervell.
Els seus llibres més coneguts són Memoirs of an Addicted Brain i The Biology of Desire, que Damian Thompson, de The Spectator, va considerar «l'estudi més important sobre l'addicció publicat en molts anys». Ha argumentat que la visió estàndard de l'addicció com a malaltia és enganyosa i fins i tot potencialment nociva, suggerint en canvi que és millor veure-la com un procés d'«aprenentatge profund». També ha escrit o coescrit més de 75 articles i capítols de llibres sobre psicologia del desenvolupament, neurociència, addiccions i temes relacionats.
Trajectòria Lewis va néixer el 1951 i va créixer al barri de York Mills de Toronto en una família jueva de classe mitjana. El seu pare era metge i té un germà de nom Michael. Els seus pares es van divorciar el 1970. D'adolescent va assistir a la Tabor Academy, una escola preparatòria de Massachusetts, però no va tenir-hi una bona experiència, va deprimir-se i va començar a experimentar amb drogues. Amb tot, ja als 17 anys, com a estudiant universitari, havia començat a consumir heroïna.
Després d'obtenir una llicenciatura en música a la Universitat de Califòrnia a Berkeley el 1975, Lewis va fer un viatge de dos anys per Àsia, incloent-hi Malàisia, Tailàndia, Laos, Birmània i una temporada de nou mesos aprenent a tocar el sitar a l'Índia, on va tastar l'opi. Durant els següents vint anys, Lewis va consumir una gran varietat de substàncies, com ara marihuana, cocaïna, LSD, heroïna, PCP i metamfetamina. En una espiral de descontrol, va perdre la feina i el seu primer matrimoni, i va ser expulsat dels estudis de postgrau. Va començar a robar drogues de laboratoris i centres mèdics d'Ontario, per la qual cosa va ser condemnat. Aquesta experiència el va portar a lluitar i finalment superar la seva addicció.
Carrera professional Lewis reprendre els estudis de postgrau a la Universitat de Toronto, on va estudiar desenvolupament cognitiu i emocional, neurociència cognitiva, psicologia clínica infantil i neurociència de l'addicció. Va obtenir un màster en psicologia aplicada el 1986 i un doctorat el 1989. El seu director de tesi va ser Robbie Case. S'ha anomenat a si mateix «descendent directe» intel·lectualment del psicòleg suís Jean Piaget, l'obra del qual va tenir una forta influència tant en Case com en Lewis.
Lewis va esdevenir professor associat a la Universitat de Toronto poc després d'acabar el doctorat el 1989, i professor titular l'any 2000. El 2010, ell i la seva segona esposa, Isabela Granic, que també és investigadora científica en psicopatologia del desenvolupament, es van traslladar als Països Baixos per a ensenyar a la Universitat Radboud de Nimega. Es va retirar del món acadèmic el 2016.
Com a científic, Lewis s'ha especialitzat en la investigació del desenvolupament emocional dels infants i adolescents i les preguntes de com i per què el cervell canvia durant l'addicció. La seva recerca acadèmica, així com The Biology of Desire i altres escrits per a la premsa no acadèmica, també ha qüestionat el «model de malaltia» de l'addicció, que Lewis afirma que pot ser contraproduent per a la recuperació, tot i que reconeix que ha estat útil per a molta gent. En canvi, Lewis suggereix que es descriu millor com un procés d'aprenentatge profund i formació d'hàbits que és destructiu i difícil de trencar, però que es pot superar mitjançant la comprensió i l'apoderament. Els seus punts de vista de vegades han provocat controvèrsia i ha estat crític amb els programes de dotze passos, considerant que, tot i que els programes són eficaços per a algunes persones, tendeixen a no ensenyar les habilitats psicològiques, inclosa la regulació de les emocions, necessàries per reduir o eliminar el consum de substàncies addictives després de deixar-ho. Argumenta que el model de malaltia sovint s'utilitza per a justificar un tractament car però ineficaç per part de les clíniques de rehabilitació, i fomenta la passivitat, el fatalisme i el pessimisme en aquells que busquen tractament. No obstant això, ha afirmat que creu que les causes de l'addicció es poden veure millor com un punt entre una compulsió i una elecció, i qualifica els dos punts de vista de «falsa dicotomia».
Llibres The Biology of Desire El llibre de Lewis del 2015, The Biology of Desire: Why Addiction is Not a Disease, examina la neurociència de l'addicció a través d'estudis de casos en profunditat de cinc persones que viuen l'addicció i la recuperació. El llibre és crític amb el model estàndard de tractar l'addicció com una malaltia. En canvi, Lewis fomenta el control o l'eliminació del consum de substàncies i els trastorns per compulsió alimentaria mitjançant l'apoderament personal autosostenible i una comprensió de la psicologia i la neurobiologia de l'addicció.
Les crítiques de The Biology of Desire van ser majoritàriament positives. La revista de llibres Kirkus Reviews el va qualificar de «declaració intel·lectualment autoritzada però controvertida sobre que les dependències de substàncies i comportament s'aprenen ràpidament i profundament a través dels "circuits neuronals del desig"». Richard Ferguson, de The Sydney Morning Herald, va elogiar l'estil d'escriptura «molt llegible» del llibre, dient que el seu «èxit rau en la seva capacitat de comunicar idees complexes d'una manera que t'interessarà, t'emocionarà i, de vegades, et farà riure». Publishers Weekly hi va estar d'acord: «Fins i tot quan presenta informació més tècnica, Lewis mostra una gran capacitat per a posar un rostre humà a la investigació més innovadora sobre l'addicció».
Memoirs of an Addicted Brain El llibre de Lewis del 2011,Memoirs of an Addicted Brain: A Neuroscientist Examines his Former Life on Drugs, és una combinació de memòries tradicionals i tractat sobre la neurociència de l'addicció a les drogues. Lewis alterna entre històries de la seva pròpia vida i explicacions de com les drogues afecten la neuroquímica del cervell, utilitzant la seva pròpia experiència amb l'addicció per a il·luminar i humanitzar la ciència. El llibre es basava en els diaris personals que Lewis guardava des dels 17 anys.
Kirkus Reviews el va qualificar d'«una interacció fluida i entretinguda entre l'experiència viscuda i els detalls de l'activitat cerebral». Escrivint per al lloc web centrat en la recuperació The Fix, el crític Walter Armstrong va escriure que el llibre «pot ser les memòries sobre addiccions més originals i aclaridores des de les seminals Confessions of an English Opium-Eater de Thomas De Quincey», indicant que Lewis hi aborda el tema de l'addicció amb «intel·ligència flexible i estil subtil» i que la «perspectiva única» de Lewis com a addicte i científic fa que el llibre destaqui en el seu gènere «tan exagerat de suspens com el clàssic The Night of the Gun de David Carr».
Altres llibres Amb la seva esposa Isabela Granic, va coescriure el llibre del 2010 Bedtiming: The Parent's Guide to Getting Your Child to Sleep at Just the Right Age, una guia per a pares sobre com entrenar els seus fills petits perquè vagin a dormir a edats que funcionin bé, o no bé, segons la teoria de les etapes de desenvolupament infantil. El llibre es basa tant en la recerca acadèmica de la parella com en la seva experiència com a pares de bessons. La crítica del Kingston Whig-Standard, Marilyn Linton, va assenyalar que és un dels pocs llibres sobre el tema que considera la importància del desenvolupament cognitiu del cervell.
Ell i Granic també van coeditar el llibre del 2002 Emotion, Development, and Self-Organization: Dynamic Systems Approaches to Emotional Development, que forma part de la sèrie Cambridge Studies in Social and Emotional Development.
Referències
Categoria:Alumnes de la Universitat de Califòrnia a Berkeley Categoria:Alumnes de la Universitat de Toronto Categoria:Escriptors de Toronto Categoria:Psicòlegs canadencs Categoria:Psicòlegs clínics Categoria:Neurocientífics Categoria:Psicòlegs del desenvolupament Categoria:Jueus canadencs Categoria:Científics de Toronto Categoria:Escriptors canadencs del segle XXI Categoria:Científics jueus Categoria:Escriptors jueus Categoria:Escriptors canadencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1951