, àlies «Ora», va ser una partisana italiana assassinada pels nazis, la dona més jove d'Itàlia, condecorada amb la medalla d'or al Valor militar.
Biografia Nascuda a Castello Tesino (Trentino), en el si d'una família de camperols i llenyataires, era la tercera de sis germans. Després d'acabar l'escola elemental, va ajudar la família en les feines de la llar i el camp. El 1941, amb la seva germana, va anar a la regió del Pavese a fer de mondina (recol·lectora d'arròs). El 1943, després de l'Armistici entre Itàlia i les forces Aliades, els reductes feixistes que no s'havien rendit van fundar la República Social Italiana. La regió del Trentino, no obstant, va quedar annexionada al Tercer Reich, en una zona coneguda com Alpenvorland (Pre Alps) sota el control del Gauleiter Franz Hofer i les tropes de la Werhmacht.
El 1944, Celestino Marighetto, el germà gran d'Ancilla i el seu company Rodolfo Menguzzato, van ser cridats a files i, en no voler de cap manera ser enrolats a l'exèrcit nazi, van fugir pels boscos fins a Belluno, on es van unir als partisans.
Ancilla Marighetto i Clorinda Menguzzato van decidir seguir els seus germans i també es van adherir a la resistència del Trentino.
El juny de 1944, el grup va contactar amb els comandants de la Brigada Garibaldi «Antonio Gramsci», una formació d'uns mil homes ben organitzats, provinents de l'antic exèrcit reial, amb molt recolzament popular, que operaven a la zona de Les Vette Feltrine. Dos mesos després van formar el batalló «Giorgio Gherlenda», en honor al partisà afusellat poc abans pels nazis. Van ser destinats al Tesino i a la baixa Valsugana, on Ancilla Marighetto i Clorinda Menguzzato, conegudes com a «Ora» i «Veglia» respectivament, van operar com a missatgeres.
El 14 setembre 1944, el grup «Gherlenda» va assaltar la caserna del Cos de Seguretat del Trentí (CST) a Castello Tesino, per obtenir armes i municions: el cop va tenir èxit i 55 soldats del Trentí, reclutats pels alemanys, coneguts amb el nom de Regiment de Policia de les SS "Bozen", que bàsicament participaven en batudes i represàlies contra la població italiana,van ser, temporalment, fets presoners.
Aquella operació dels partisans va provocar, el 15 de setembre de 1944, un atac massiu dels nazis que es va estendre fins a les muntanyes de Costabrunella i el refugi del batalló Gherlenda a Lagorai. El comandant Isidoro Giacomin «Fumo», de Fonzaso, va morir en els combats i la vida es va tornar cada cop més difícil per als partisans, les files dels quals havien augmentat fins a una vuitantena d'homes. El nou comandant, l'ex mariscal d'artilleria Antonio Da Ronch «Marco», de Feltre, va decidir dividir el batalló en tres companyies, tot i que dues es van dissoldre al cap de poc.
Després que els aliats els aconsellesin de suspendre llurs accions durant l'hivern, el desembre de 1944, alguns partisans van tornar a la vida civil. A la zona de Belluno, però, la crida no va tenir gaire èxit; en el cas dels «Gherlenda», set partisans massa coneguts, van romandre a les muntanyes, ja que difícilment haurien passat desapercebuts. (de fet, molts camarades van tenir un destí tràgic en tornar a llurs pobles).
Entre aquells set hi havia Ancilla Marighetto «Ora», en un amagatall a Val Caora, al pas del coll de Brocon; des d'allí, encara van emprendre algunes accions de sabotatge contra els nazis. A mitjans de febrer de 1945, van decidir traslladar-se a una zona més assolellada i es van instal·lar al refugi de Vallarica di Sotto on, el 19 de febrer, van ser sorpresos per una patrulla de tretze soldats del Cos de Seguretat del Trentino, liderada pel capità austríac de les SS Karl Julius Hegenbarth.
Durant la fugida, Marighetto, (contràriament al que s'informa en algunes reconstruccions incompletes) no es va poder posar els esquís, perquè els havia deixat prèviament al seu germà «Renato» i encara no li havia posat les fixacions. Va començar a córrer muntanya avall, per la neu, cap a Lamon, juntament amb el seu company «Raul»; quan els alemanys estaven a punt d'atrapar-los, van pujar a dos avets per amagar-se; molt a prop del Coll del Toc. Només l'últim home de la patrulla es va adonar de «Ora» i va cridar els altres: la jove duia la pistola a la mà però al final —per alguna raó— no la va fer servir (contràriament al que s'informa en algunes reconstruccions força fantasioses) i va acceptar la invitació del capità Hegenbart a baixar de l'arbre.
Marighetto va ser capturada i, malgrat haver estat sotmesa a tortures i pallisses brutals, va romandre en silenci. Aleshores, Hegenbart va ordenar al sotsoficial Mario Rocca, de Cavalese, que li disparés un tret a la nuca.
Quan la patrulla va marxar, "Raul" va baixar de l'arbre i la va enterrar sota la neu; el cos va ser recuperat dos dies després per dos joves de Lamon i, a instàncies dels partisans supervivents, transportat al proper Refugi de Croset i enterrat sota una pila de roques. Després de l'Alliberament va ser traslladat a Castello Tesino i, el 16 de juny de 1945, es van celebrar conjuntament els funerals pels caiguts: Ancilla Marighetto «Ora», Isidoro Giacomin «Fumo», Clorinda Menguzzato «Veglia», Gastone Velo «Nazzari», Luigi Parer «Pronto», Dario Zampiero «Mosca» i Dorimberto Rocco Dallemule.
Després de la guerra, Mario Rocca, el sotsoficial del CST que va matar «Ora», va ser condemnat a 22 anys de presó; però només en va complir cinc, perquè els supervivents de la martiritzada família Marighetto (l'octubre de 1944, el pare d'Ancilla, Giacomo, també havia estat afusellat pels alemanys) van acceptar que fos l'indultat, després que diversos representants de l'Església de Trento havien treballat per aconseguir-ho. El capità Hegenbart, però, va ser condemnat a cadena perpètua a Itàlia per la seva llarga sèrie de crims de guerra, malgrat això, Àustria mai el va extradir i va morir al seu país a inicis de la dècada de 1990.
Honors Medalla d'or al valor militar
«Generosa filla del Trentino, va deixar la família i casa seva per respondre a la crida de la Pàtria a la qual el seu pare també va sacrificar la vida. Juntament amb el seu germà gran va compartir els grans riscos de la lluita partisana durant l'estació més rígida, en la zona més inhòspita i perillosa. Durant una batuda, amb un esquí destrossat per les ratxes de metralladora enemigues, refugiada a dalt d'un arbre, va ser capturada i sotmesa a vexacions i tortures sense donar cap informació, escopint a la cara dels seus botxins i cridant: "Mateu-me, però no trairé mai els meus germans". Les bales enemigues van estroncar la seva heroica resistència».
_Col del Tocco- Passo Broccone - Comune di Castel Tesino (Trento), 19 febrer 1945.
Teatre La història d'Ancilla Marighetto, àlies «Ora», juntament amb la de Clorinda Menguzzato «Veglia», va inspirar l'obra de teatre Ora Veglia, il silenzio e la neve, coproduïda per ariaTeatro i TeatroBlu. Coincidint amb l'obra, Publistampa va editar una publicació amb el mateix títol.
Intitulacions La memòria d'Ancilla Marighetto ha estat honorada amb la intitulació dels següents llocs:
un carrer del municipi de Trento un carrer del municipi de Ceggia (VE) un carrer del municipi de Roma el centre juvenil multifuncional del municipi de Lamon (BL), anomenat Centro AMO (Ancilla Marighetto Ora) un camí circular, anomenat «Trod de Ora», al coll de Brocon que recorre els llocs dels seus últims moments de vida.
Referències
Categoria:Guardonats amb la Medalla d'Or al Valor Militar Categoria:Morts el 1945 Categoria:Nascuts el 1927 Categoria:Membres de la Resistència italiana Categoria:Víctimes del nazisme Categoria:Persones del Trentino