Salses (, oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. El malnom dels salserots és ventregrocs.
Etimologia El topònim Salses deriva del llatí salsas (fonts d'aigües salades, portadores de magnesi), fonts que brollen en llocs diversos del terme. El nom de Salses es troba tot sovint en els textos medievals en llocs diversos.
L'afegit francès de «le Château», de vegades traduït com a Salses del Castell,Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord , pàgina 85. és del 1986 i només correspon a una apel·lació de recerca d'atractiu turístic. En realitat, Salses és una fortalesa o un fort militar i no un castell amb possible residència senyorial. Aquest havia existit, però és del tot en ruïnes.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Salses al Rosselló La comuna de Salses, de 712.800 hectàrees d'extensió (la segona més gran del Rosselló i de la Catalunya del Nord, després de la d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes),El terme de Salses en els ortofotomapes de l'IGNSalses a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN és a l'extrem nord de la plana del Rosselló, al nord-oest de la Salanca, a la qual pertany, en contacte amb les Corberes, que queden a ponent de Salses.
Salses és a la vora de l'estany de Salses, o de Leucata, i a uns 13 quilòmetres en línia recta de la costa Mediterrània. El nom prové del llatí i fa referència a la font salada al peu de les Corberes. És considerat el punt més septentrional dels Països Catalans, definits popularment «de Salses a Guardamar», malgrat que en realitat el més septentrional és Òpol i Perellós, concretament el poble de Perellós, ara abandonat.
La part nord-oest del terme està formada pels contraforts orientals de les Corberes que davallen cap a la Salanca, formats per calcaris cretacis que assoleixen aproximadament els 200 metres d'altitud. Aquest extrem oriental de les Corberes cau ràpidament damunt de l'estany, deixant un pas molt estret, el pas de Salses, per on passen totes les comunicacions entre Catalunya i Occitània: autopista, carretera de primer ordre (la D-900) i ferrocarril.
La resta del terme pertany a la plana de la Salanca: una terrassa sobretot formada per nivells alts pliocènics i vilafranquians, amb dipòsits al·luvials procedents de les Corberes, amb profusió de zones deprimides amb aiguamolls, avui dia la major part dessecats, anomenats sanyes, i falles. Al límit sud-oest del terme s'inicia el con de dejecció del Ròbol, que davalla cap al terme d'Espirà de l'Aglí.
Termes municipals limítrofs:
La vila de Salses miniatura|esquerra|La plaça de la República La vila de Salses és al pla, al peu dels contraforts de les Corberes i a ponent de la Gran Sanya, zona d'aiguamolls propers a l'Estany, a la zona centreoriental del seu terme comunal. A ponent, a quasi 3 quilòmetres de distància, dalt d'un turó, es troben les restes del castell vell, mentre que a 750 metres al nord de la vila hi ha el Fort o castell de Salses. El castell Reial, precedent del castell actual, era a prop seu i al nord.
L'origen de la vila de Salses es troba en la celleraLa cellera de Salses en els ortofotomapes de l'IGN construïda a l'entorn de l'església parroquial de Sant Esteve i del seu cementiri, que formaven un petit recinte de planta quadrada amb un sol carrer en el seu interior. El 2017, en una acció municipal no exempta de polèmica, ha estat enderrocada la major part de l'antiga cellera, deixant totalment al descobert l'església parroquial.
Aquest recinte primigeni de la vila s'anà eixamplant en època medieval sobretot al nord de la cellera, en un traçat de carrers ja més regular, i després al sud, on els carrers ja marquen una quadrículaLa vila de Salses en èpoques posteriors a la cellera molt més precisa. El ferrocarril es va construir a ponent de la vila, mentre que la carretera general en marcava el límit oriental.
Garrius miniatura|Entrada est de Garrius El poble de Garrius és a llevant del termeGarrius en els ortofotomapes de l'IGN i a prop de la vora de l'estany de Salses, al sud-est de la vila. Conté l'església de Santa Cecília de Garrius, romànica. El lloc tingué força importància a l'edat mitjana, ja que al hi ha documentat un hospital. Pertangué als Garrius, després als Albert (), als Garriga (1683-1707) i als Bruguera.
Santa Coloma de Salses miniatura|esquerra|El poble de Santa Coloma de Salses A prop i a migdia de la vilaSanta Coloma de Salses en els ortofotomapes de l'IGN hi ha el lloc de Santa Coloma de Salses, avui dia quasi unida al nucli urbà de la vila: l'en separa només el Còrrec de Santa Coloma. Hi hagué l'església, ara desapareguda, de Santa Coloma, l'emplaçament de la qual es coneix per la troballa d'un sarcòfag de l'església.
Sant Joan de Barra Lloc a llevantLloc on era Sant Joan de Barra en els ortofotomapes de l'IGN de Salses, enmig d'aiguamolls. Hi havia hagut el castell de Sant Joan de Barra i l'església del mateix nom. El castell, esmentat al , era posseït per Ermengol de Vernet, de qui passà al vescomte de Castellnou Guillem IV per casament. Després passà a Dalmau de Castellnou, que el va vendre a Guillem de Santvicenç. El 1301 fou cedit per aquest darrer a Jaume II de Mallorca. L'església és esmentada entre els segles i . Després ja no se'n troba cap documentació. Castell i església són actualment desapareguts.
Vespella A prop de l'extrem de ponent del termeVespella en els ortofotomapes de l'IGN i al peu dels contraforts de les Corberes, el lloc de Vespella, d'època medieval, tenia castell, esmentat així el 1531. El 1448 pertanyia a Jofre Giginta. Es conserva, tot i que desafectada, l'església de la Mare de Déu de la Via, o del Camí.
Mas Sant Miquel Situat en el sector més occidental del terme, al nord-estEl Mas Sant Miquel en els ortofotomapes de l'IGN de Vespella i de la capella de la Mare de Déu de la Via, es troba el mas Sant Miquel, que conserva la capella de Sant Miquel.
La Mare de Déu Trobada o Apareguda La Mare de Déu Trobada, o Apareguda, és una antiga capella, actualment en ruïnes, situadaLa Mare de Déu Trobada o Apareguda en els ortofotomapes de l'IGN al nord de la Muntanyeta, no gaire lluny a l'oest de la vila de Salses.
El castell vell de Salses Probablement es tracta del mateix lloc de Castellvell esmentat en alguns documents. Es tracta del castell vell de Salses, a ponentEl Castell vell de Salses en els ortofotomapes de l'IGN de la vila. El castrum veterum és documentat des del 1159, en temps de Jaume II de Mallorca. Hi havia hagut la capella de Santa Tecla del Castell Vell, que és avui dia desapareguda.
El castell reial de Salses Segon castell de Salses, cronològicament parlant, és el precedent de l'actual castell de Salses. Està situat a prop al nord-est seu, i en queden pocs vestigis.Lloc on era el Castell Reial, en els ortofotomapes de l'IGN
El castell de Salses miniatura|esquerra|Castell de Salses El castell, o Fort de Salses, és un castell d'època moderna situatEl Castell de Salses en els ortofotomapes de l'IGN a prop i al nord-oest de la vila de Salses. Fou fet construir el 1496 pel rei Ferran II i sofrí diverses modificacions en el per adaptar-se a les noves maneres de concebre les fortificacions d'aquells temps, en què evolucionà molt l'enginyeria militar. A l'interior de la fortalesa hi ha la capella de Sant Sebastià del Castell de Salses.
Camp de Ribesaltes El Camp de Ribesaltes, oficialment Camp Mariscal Joffre, és un extens campament militarEl Camp de Ribesaltes en els ortofotomapes de l'IGN creat a principis del . La major part és dins del terme de Ribesaltes, però l'extrem nord-est penetra dins del terme comunal de Salses. En el sector nord-oriental d'aquest camp hi hagué un camp de refugiats utilitzat successivament en les diverses guerres viscudes per França al llarg del per tal d'acollir refugiats d'aquestes guerres o de guerres veïnes, principalment la Guerra d'Espanya, o Guerra Civil espanyola, del 1936 al 1939. En l'actualitat el que havia estat camp de refugiats acull el Memorial de Ribesaltes.
Espai Empresa Mediterrani L'Espai Empresa Mediterrani, abans Zona Industrial Nord-Rosselló, és una zona industrialL'Espai Empresa Mediterrani en els ortofotomapes de l'IGN nascuda a llevant del Camp de Ribesaltes, o Mariscal Joffre, en terres que havien estat de possessió militar, però actualment són massa a prop de l'autopista i les carreteres generals i, per tant, ha perdut el seu valor estratègic. L'extrem nord-est d'aquesta zona industrial, majoritàriament dins del terme de Ribesaltes, és dins del terme de Salses.
Els masos del terme L'extens terrme comunal de Salses té un bon munt de construccions aïllades, algunes en ruïnes i d'altres corresponents a noms antics, ja desapareguts en l'actualitat. Són vigents l'Àrea del castell de Salses, les barraques de pescadors de la font de Salses, les barraques de pescadors del Devès, la casa del Camí dels Molins, la casa del Batisti, la casa del Guarda del Rec de Fontdama, la casa del Guarda del Rec d'Estremera, la casa Dotres, la casa de Jubilats, les cases dels Monells, els dos casots de la Pedra d'en Palau, el dos casots de la Plana de Passatemps, el casot del Camí de Vespella, el casot de les Cotives de Pecanyó, els dos casots del Còrrec del Serrat de la Mostra, el casot del Pont de Picatalent, el casot de la Llosada, el casot d'en Benoit, el casot d'en Campis, el casot d'en Negret, els casots del Camí de Vespella, els casots de la Plana de Passatemps, els casots dels Monells, el cortal del Forn d'en Vilar, el cortal del Roc Negre, el cortal del Camp del Piló, dos cortals del Mas d'en Bac, el cortal dels Camps d'en Campilló, el cortal del Solellar, el Campilló, o cortal d'en Campilló, el cortal d'en David, el cortal d'en Fresquet, el cortal d'en Sanyàs, avui casot d'en Goze, el Devès (barraques de pescadors), la fàbrica Omyà, la Granja, o mas Vesières, abans mas d'en Saleta, el mas Blanquer, el mas Carrera, el mas de Fontdama, el mas de la Bressa, el mas, abans cortal, de Lacombe, el mas de Lamer, el mas de la Pedra Rodona, el mas de la Xica, el mas del Crest, el mas de les Creuetes, el mas de les Dues Clares, el mas Deloncle, el mas dels Clots, abans d'en Janicot, el mas d'en Brugueres, el mas d'en Fages, el mas d'en Fresquet, el mas d'en Valeta, el mas de Picatalent, el mas o granja de Vespella, el mas di Miglio, el mas Guiter, el mas Manyà, el mas Nou, el mas Passatemps, el mas Peixot, el mas Philiomel, el mas Roig, el mas Santa Maria, o d'en Piguixa, abans cortal del Pubillet, el mas Sant Miquel, o Llobet, el mas Silvestre, o Milles, el mas Veslan, o Sujol, l'antic molí d'en Valeta, els antics Molins Estremers, avui casa Fonts, o la Rigola, el mas de les Parets Roges, i les barraques de pescadors de la Rigola. També hi ha el càmping de la Muntanyeta i el del Rosselló.
Són en ruïnes el casot del Ravanell, el casot del Mas de la Xica, el casot de la Roqueta, el cortal de la Jaça Nova, el cortal del Còrrec del Mas Llobet, el cortal de la Coma del Fonollar, el cortal de Dessús els Molins, tres cortals de la Jaça d'Embres, el cortal dels Olius d'en David, el cortal de la Resquita, el cortal del Trauc del Reinald, o del Reinald, antigament del Mollet, el cortal d'Embres, els dos cortals d'en Barta, els tres cortals d'en Breton, el cortal d'en Castany, o d'en Pixapotxa, el cortal d'en Donat, el cortal d'en Drilles, el cortal d'en Ferran, el cortal d'en Forquet, el cortal d'en Fortí, abans d'en Barta, el cortal d'en Joli, el mas Ral, abans cortal d'en Sanyàs, el mas d'en Bac, el mas Talairac, els antics Molins Mitjans i les dues Pedrera. Noms antics són els dos cortals de l'Estrada, el cortal d'en Castany, el cortal d'en Vaquer, el cortal d'en Vidal, el mas de la Murtra i el mas d'en Callonenc, o d'en Folquier. Desapareguts són el casot d'en Boyer i el cortal de la Rigola.