miniatura|esquerra|Rètol del carrer, a la casa número 7 El carrer de l'Amargura és un carrer de la ciutat de Reus que s'inicia al Campanaret, una casa ara enderrocada que feia cantonada amb el carrer de Llovera, i baixa a trobar el carrer de santa Anna, en el punt on comença la Raseta de la Selva.
Segueix el trajecte de l'antic «camí del Pedró»,«Carrer del Pedró dit de Amargura». 'Cadastre Major', 1708 raó per la qual s'havia anomenat quan es va urbanitzar la zona, «carrer del Pedró». L'any 1905 se'l va rebatejar amb el nom de carrer de Cervantes amb motiu del tercer centenari de la publicació de la primera part de Don Quijote amb grans protestes del veïnat.'Actes Municipals' del 5 de maig de 1905, pàg. 136 Segons Gras i Elias, es deia així perquè aquí hi tenia terres en propietat «este sujeto», el senyor Pedró. miniatura|esquerra|Escultura de Gaudí nen. Artur Aldomà Al carrer hi havia el convent de «les monges o mongetes del carrer de l'Amargura», les monges Carmelites descalces que havien estat assentades al convent de la plaça de les Monges (a l'actual plaça de Prim) on hi van ser fins a la revolució de setembre de 1868, quan van ser obligades a exclaustrar-se. L'any 1883, van aconseguir permís per tornar a la ciutat i van bastir el convent i l'església en aquest carrer. Cap a l'any 1965 es van traslladar a un convent a la carretera d'Alcolea (N-420). El convent del carrer de l'Amargura va desaparèixer i al seu lloc hi ha edificis de veïns.
Fan cap al carrer de l'Amargura el carrer de Salvador Espriu, el carreró de Nolla i el carrer de santa Anna, per la banda esquerra i el carrer de sant Magí Alegre, el de Joan Rofes Miret i el de sant Vicenç per la dreta.
Al número 7 del carrer hi ha una casa construïda l'any 1940 per l'arquitecte Joan Llevat i ampliada per Joan Zaragoza Albí, una mostra del racionalisme arquitectònic a Reus. A la cantonada amb el carrer de santa Anna i ha una escultura d'Artur Aldomà que representa Gaudí nen, feta l'any 2002.
Referències
Categoria:Carrers de Reus